Preguntes i respostes

Per què adoptar la visió de prevenció de riscos en la contractació pública?

El Parlament Europeu en una Resolució de 6 de maig de 2010, afirmava que «el sector de la contractació pública és el més exposat als riscos de gestió irregular, frau i corrupció». 

Aquesta preocupació es concretaria al 2014 en un informe monogràfic de la Comissió al Consell i el Parlament Europeu sobre la lluita contra la corrupció a la Unió Europea, on més enllà de ratificar la contractació com un dels sectors més vulnerables a la corrupció, es determinava que la lluita contra la corrupció havia de ser una prioritat per als Estats membres. Aquest informe acabava amb una sèrie de conclusions específiques sobre prevenció de riscos de corrupció en la contractació, entre les quals hi era “la necessitat d’un ús sistemàtic de les avaluacions de riscos de corrupció en la contractació pública”. 

El mateix any 2014, es va aprovar una nova generació de directives sobre contractació pública i concessions, alineades amb aquesta prioritat de prevenció i lluita contra la corrupció. En particular la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública establia ja diverses obligacions dels Estats membres en el sentit preventiu. 

Al febrer de 2017 en Informe de seguiment dels treballs de la CEMCORD. Propostes i recomanacions, l’Oficina Antifrau destacava que cal que tant la Generalitat com els ens locals i les universitats públiques catalanes i també els seus òrgans de control utilitzin sistemàticament l’avaluació de riscos en l’àmbit de la contractació pública

Al març de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que preveia tot un seguit de mesures de prevenció de riscos per a la integritat en la contractació blica de tot el sistema institucional que configura la Generalitat (art.159).

Finalment, amb l’aprovació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE de 26 de febrer de 2014, s’imposen noves obligacions en matèria de prevenció i lluita contra la corrupció, el frau i altres irregularitats als òrgans de contractació (art. 64.1. LCSP).

Per a una informació més concreta sobre les obligacions de prevenció de la corrupció i altres riscos per a la integritat en la contractació pública, podeu consultar el Documents de treball núm.1.

Més enllà de les obligacions i recomanacions, el fet de perdre l’oportunitat de fer prevenció dels riscos per a la integritat en la contractació pública, ens aboca directament a haver de reaccionar enfront de les conseqüències que generarà el risc si s’arriba a materialitzar. Treballar preventivament sobre les vulnerabilitats pròpies de la institució, l’enforteix per al futur; treballar a partir de la contingència només mitiga els efectes de les irregularitats, el frau i la corrupció

Quins riscos han de gestionar els òrgans de contractació?

L’article 64.1 de la LCSP, en el seu primer epígraf, estableix que “els òrgans de contractació hauran de prendre les mesures adients per lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, i prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d’interès que puguin sorgir en els procediments de licitació amb la finalitat d’evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir la transparència en el procediment i la igualtat de tracte a tots els candidats i licitadors”

L’Oficina Antifrau, fets els aclariments conceptuals oportuns, considera que els riscos per a la integritat que han de ser objecte de gestió per part dels respectius òrgans de contractació es resumeixen en tres: el risc d’irregularitats, el risc de frau i el risc de corrupció.

Com pot donar compliment la meva institució a les noves obligacions en matèria de lluita contra la corrupció recollides en l’art. 64.1 de la LCSP?

A la vista de les obligacions en aquesta matèria, els ens públics hauran de conèixer els seus riscos per dissenyar, implementar i revisar, de forma periòdica els plans de prevenció de riscos per a la integritat en la seva contractació orientats a lluitar contra la corrupció; tasca que comença amb una avaluació dels riscos per a la contractació pública de cada ens en particular.

Com us pot ajudar la guia per a la integritat en la contractació pública de l’Oficina Antifrau en aquesta comesa? 

La guia consta de dues parts, una primera amb les grans àrees de risc del procediment de contractació, i una segona amb el detall del passos necessaris per a la posada en marxa d’un procés de gestió de riscos en aquest àmbit.              

A la primera part trobareu el detall de les 12 grans àrees de risc identificades per l’Oficina Antifrau en el projecte Riscos per a la integritat en la contractació pública, així com un inventari dels riscos identificats per a cadascuna de les àrees, amb alguns exemples de pràctiques irregulars, fraudulentes o corruptes. Per a cadascuna de les àrees de risc, trobareu l’anàlisi dels factors institucionals que les fan possibles. Aquesta primera part vol ser, per tant, un punt de partida per aquelles institucions públiques que vulguin endegar un procés d’anàlisi dels seus riscos particulars en aquest àmbit.

A la segona part, trobareu les explicacions metodològiques dels passos que cal seguir per a identificar, analitzar, avaluar, tractar i fer el seguiment dels riscos per a la integritat en la contractació pública. Trobareu eines i recursos que us facilitaran aquesta tasca. 

A qui s’adreça aquesta guia?

A aquelles institucions (o ens públics) que vulguin conèixer i analitzar el seus riscos concrets en l’àmbit de la contractació pública així com aplicar una metodologia de gestió de riscos que els permeti avaluar-los i tractar-los de manera preventiva, dissenyant les actuacions més factibles i eficaces en cada cas.

Què he de tenir en compte abans d’emprendre un procés de gestió de riscos per a la integritat en la contractació pública?

Podeu consultar les recomanacions prèvies que cal considerar a l’hora d’emprendre un procés de gestió dels riscos per a la integritat en la contractació pública, en aquesta mateixa guia.

Amb quins resistències em trobaré en la gestió de riscos i com puc superar-les?

Em pot semblar un procés llarg d’implementar. És per això que la metodologia de gestió de riscos preveu, en les seves diferents fases, diverses propostes de prioritzacions (o sobre factors o sobre efectes), per tal de centrar-se en allò que és més rellevant i que té més impacte en l’àmbit de la contractació de la vostra institució.

Em sembla que puc sentir-me molt sol/-a a l’hora de fer-ho. És per això que una de les recomanacions per endegar un procés de gestió de riscos és involucrar persones de l’organització, amb funcions diferents dins el procés de compra, així com amb nivells d’implicació diferents, que aportaran diferents perspectives, experteses i nivells de decisió, claus per l’èxit de la implantació de qualsevol pla d’integritat.

Em sembla interessant però no sé si disposaré de les eines necessàries per donar cada pas. La guia et proporciona ordenadament i per a cada fase del procés les eines de suport perquè puguis recollir de manera endreçada tota la informació, la puguis treballar de manera col·laborativa internament i la puguis compartir amb la resta de la organització.

Voldria fer-ho, però sempre el més difícil és començar. Precisament a través d’aquesta guia, l’Oficina Antifrau et proporciona de manera sintetitzada els resultats de les fases 1 (identificar) i 2 (analitzar) del procés de gestió de riscos perquè pugueu valorar-ho en el context de la vostra institució i prioritzar-ne les àrees i riscos més rellevants, així com els factors de risc que hi incideixen.

La nostra organització ja compta amb instruments de seguiment de la nostra activitat. La metodologia de gestió de riscos que us proposem a través d’aquesta guia és prou flexible i oberta com per integrar-se amb les eines de gestió ja existents en la organització.

Tinc la impressió que el pla de prevenció i contingència plantejarà moltes accions, més de les que la nostra organització pot emprendre. Prioritzeu també accions que impactin sobre els temes més rellevants, les que us protegeixin millor de cara a futurs processos de compra, aquelles que preveieu més viables i que l’organització percebrà com a més útils per enfortir la seva integritat.

Quins beneficis té gestionar els riscos en la contractació pública?

Els ens públics que avaluïn els riscos per a la integritat de la seva contractació́ podran conèixer quin és el seu grau de vulnerabilitat, així com la naturalesa i dinàmiques dels seus principals riscos Això els permetrà: 

  • establir mesures preventives més precises i adaptades al propi context, per a minimitzar la probabilitat que els riscos apareguin;
  • definir les actuacions contingents que permetin minimitzar els efectes negatius quan no s’hagi pogut evitar la materialització dels riscos, i
  • establir les alertes i els mecanismes de seguiment i control necessaris per a detectar la materialització d’un risc en el termini més breu possible.

Aquesta anàlisi més enllà de permetre respondre a les obligacions de l’art. 64.1 de la LCSP, pot comportar altres beneficis per a la institució com ara:

  • processos de presa de decisions més eficaços i eficients al llarg de tot els procediment de contractació: el coneixement sobre la naturalesa dels riscos permet obtenir informació més objectivable i fonamentada.
  • augment de la capacitat d’anticipar-se de la institució.
  • millora de la planificació i assignació dels recursos (humans i materials).
  • increment de la motivació dels servidors públics que participen en els procediments de compra pública de la institució, així com una major seguretat.
  • major sensibilització de la organització en relació amb els avantatges d’una gestió preventiva dels riscos per a la integritat.
  • major eficiència en l’ús dels recursos públics.
  • increment de la confiança ciutadana envers a la institució. 

Quines conseqüències pot tenir per a la institució no gestionar els riscos per a la integritat?

  • Increment del risc d’irregularitats, frau i corrupció, així com de la possibilitat de que es materialitzin.
  • Donar respostes improvisades i reactives quan el risc ja s’ha materialitzat.
  • Perjudicis per a la pròpia organització en forma de recursos, queixes o denúncies.
  • Pèrdua d’eficiència per a la pròpia institució.

Puc contactar amb l’Oficina Antifrau per a qualsevol dubte, comentari i suggeriment?

Sí, pots fer-ho escrivint un correu electrònic a prevencio@antifrau.cat o, si ho prefereixes, per telèfon al 93 554 55 55, Àrea de Formació de la Direcció de Prevenció.