Entà qué servissen?
L’objectiu dera sensibilizacion sobri es conflictes d’interès ei qu'es professionaus ath servici des institucions publiques:
- Identificatz que totes es persones auem interèssi particulars, intèrnes o extèrnes ath ròtle professionau, que pòden arribar en interferir o influïr en nòste jutjament professionau.
- Sosquen dessús aqueres situacions professionaus que se pòden produsir aguesti conflictes d’interès e sobri es conseqüéncies perjudiciaus que pòden auer entà eri, entàs destinataris deth sòn jutjament professionau e entàs organizacions o es collectius professionaus que liapartien a eth.
Era formacion, per contra, perseguís qu'es trabalhadors e responsables publics:
- Coneishen es estandards de conducta professionau que s’demoren en aguestes situacions (mercadi pera nòrma en vigor mès tanben pes organizacions que trabalhen entà eth, pes còdis deontològics des collectius professionaus que liapartien a eth, eca.).
- Dispòsen d’estruments entà identificar era gestion mès idonèa d’aguest conflicte en cas de manca d’estandards o nòrmes clares.
Fin finau, er assessorament ei era via qu'es institucions pòden per miei d'eth arrecéber dobtes des servidors publics sobri es sues situacions particulares, ajudar-les a identificar se son situacions de conflictes d’interès e, s'ac son, orientar-les dessús coma se lescalerie gerir.
Entà qué servissen?
Tractament normatiu
Actuauments, non i a cap obligacion explicita de sensibilizar sobre er impacte des conflictes d’interès en dia a dia des trabalhadors e responsables publics, ne de formar-les especificaments sobri era conducta demorada pera institucion en cas de trobar-se en situacion de conflicte d’interès, coma tanpòc d’aufrir assessorament sobri situacions especifiques de conflictes que se poguen trobar.
De manèra indirecta, per çò qu'ei des trabalhadors publics, er article 53.5 e 6 deth Reiau Decrèt Legislatiu 5/2015, de 30 d'octobre, que s'apròve entà eth tèxte refós dera Lei der Estatut Basic deth Trabalhador Public establís eth déuer d’observar es prescripcions dera nòrma de conflictes d’interès, déuer que dificilaments poderà complir-se sense era adequada sensibilizacion e formacion prealabla, d’acòrd damb eth manament contengut en article 54.8 dera madeisha nòrma.
Era Lei 19/2014, deth 29 de deseme, de transparéncia, accès ara informacion publica e bona govèrn ei mès explicit en manar ara Administracion dera Generalitat era elaboracion e era aprobacion d’un programa especific de formacion entàs nauti cargues e es aute servidors publics, en relacion damb es drets e es obligacions que establís era lei, que s'arrecuelhen entre eth es relatius as conflictes d’interès.
Pera sua banda, eth Burèu Antifrauda de Catalonha a manada era mission de preservar era transparéncia e era integritat des administracions e deth personau ath servici deth sector public en Catalonha, en tot canalizar-la mejançant era Direccion de Prevencion damb accions formatives e de sensibilizacion. En concrèta er article 4.1.B dera Lei 14/2008, deth 5 de noveme, deth Burèu Antifrauda de Catalonha establís accions de prevencion en relacion damb «conductes deth personau e de nauta cargues que [...] Compòrten conflicte d’interèssi».
Atau tanben, er Acòrd GOV/82/2016, de 21 de junh, que s'apròve entà eth eth Còdi de conducta des nauti cargues e personau directiu dera Administracion dera Generalitat e des entitats deth sòn sector public, e de aute mesures en matèria de transparéncia, grops d'interès e etica publica preve, ath sòn acòrd 5au, er establiment d’un Plan annau de formacion dera Escòla d’Administracion Publica de Catalonha que incorpòre laguens deth programa de formacion entà nauti cargues e personau directiu accions formatives en matèria d’etica.
Fin finau, era estrategia de luta contra era corrupcion aprovada ath mes de gèr de 2020 peth Govèrn dera Generalitat de Catalonha prevedec enfortir era gestion dera etica mejançant, entre d’aute accions, era formacion e, en encastre dera contractacion publica, er establiment d’un plan de formacion damb era Escòla d’Administracion Publica de Catalonha.
Tractament normatiu
Practiques de referéncia
Encastre estatau
Er Institut Nacionau d’Administracion Publica aufrís un cors en linha sobri conflictes d’interès, damb er objectiu de «capacitar entara deteccion as organizacions de situacions que compòrten conflictes d’interès, reaus o aparenti, coma tanben entà gerir-les mejançant eth dessenh e era aplicacion de solucions eficaces».
Encastre estatau
Encastre internacionau
Conven destacar eth modèl desvolopat enes Estats Units per Office of Government Ethics (OGE). Creada eth 1978 ras der escandal Watergate, er OGE ei ua petita agéncia federau que a per mission desvolopar politica d’etica publica en encastre deth poder executiu, coma tanben promòir, establir e monitoritzar es programes etics que aurà d’implantar cada departament e agéncia federau, mejançant uns referents d’etica (ethics officials) nomentadi peth cap de cadua des agéncies. Aguesti delegats amien a tèrme es prètzhèts ordinaris derivades deth programa d’etica e, donques, son es responsables de provedir formacion, assessorament e conselh as trabalhadors dera sua agéncia. Arrecuelhen e revisen es declaracions d’interèssi des trabalhadors o meten era coneishença des autoritats d’investigacion competenta quina possibla infraccion que sigue des estandards de conducta o en matèria de conflictes d’interès. Er OGE sosten as agéncies mencionades en tot detectar e en tot hèr difusion des melhores practiques, en tot formar es referents d’etica de cada agéncia e en tot desvolopar materiaus formatius que poguen utilizar es trabalhadors de totes es agéncies. Ath madeish temps, er OGE monitoritza eth procès d’implantacion des programes etics de cadua des agéncies, damb capacitat entà hèr recomanacions o, quitament, imposar mesures correctritzes.
En França, era Nauta Autoritat entara Transparéncia dera Vida Publica (Haute Autorité pour la Transparence de la Vie Publiqui) non sonque sensibilize e forme es servidors publics, mès que, ath delà, dispòse d’un sistèma de consultes non vinculants, a on es subjèctes obligadi a declarar pòden consultar ahèrs deontològiques per matèria de conflictes d’interès. Era Nauta Autoritat tanben proporcione assessorament a institucions, atengut qu'aguestes institucions entren laguens er encastre d’aplicacion des leis relatives ara transparéncia dera vida publica. Aguestes darrères sollicituds d’assessorament versen generauments sobri nòrmes deontològiques laguens era institucion o sobri era creacion de comissions etiques.
En aguest sens, er Ajuntament de París dispòse, dempús de octobre deth 2014, d’ua comission deontològica que, a banda de hèr foncions de contraròtle des declaracions d’interèssi des cargues elegidi, les aufrís assessorament sobri dilèmes etics e les oriente ena gestion des conflictes d’interès eventuau (v. gr. en cas que corporacions privades les aufrisquen hèr corsi de formacion gratuïta, activitats professionaus des madeishi cargues elegidi o des sòns cònjuges).
Fin finau, cau destacar eth Burèu des Nacions Junhudes contra era Dròga e eth Crim, que a impulsat ua plataforma de formacion gratuïta e accessibla en linha —UNODC Globau eLearning Program— sobri era sensibilizacion de foncionaris en encastre dera integritat, que se tracte er ahèr des conflictes d’interès. Aguesta formacion a caractèr obligatòri entà toti es sòns servidors publics.
Encastre internacionau
Practiques de referéncia
Recomanacions
D’acòrd damb es constatacions e es practiques de referéncia soslinhada, eth Burèu Antifrauda formule es recomanacions següentes:
- Cau que normativament se regule era formacion des servidors publics en matèria d’etica publica aplicada, que calerie laguens eth dar pes especific significatiu as risqui que representen es conflictes d’interès e as estruments de gestion a disposicion des servidors publics. En concrèt, açò se licalerie tradusir en següent:
- Era incorporacion des elements claus des conflictes d’interès enes programes o temaris d’accès ara foncion publica.
- Era obligacion des institucions publiques de Catalonha de sensibilizar e formar en aguesta matèria es persones que i presten servicis, ja sigue mejançant recorsi pròpris (en tot reservar ad aguest efècte es partides pressupostàries corresponentes), o per mejana d’organismes publics especializats, coma era Escòla d’Administracion Publica de Catalonha, tot en tot garantir:
- qu'era formacion s'arrecebe damb caractèr obligatòri dempús deth madeish moment dera incorporacion ath lòc de trabalh;
- qu'es contenguts formatius siguen objectatz d’actualizacion periodica entà adaptar-se as cambiaments que se poguen produsir en encastre normatiu, organitzatiu o foncionau;
- qu'era formacion sigue centrada especificaments en perfil de risc de cada collectiu professionau, en tot atier as responsabilitats manades as persones que presten servicis en cada institucion.
- Cau qu'es institucions aufrisquen assessorament as sòns servidors publics, ben a trauès d’un referent etic o comitat d’etica, ben a trauès des organs de contraròtle intèrne, entà resòlver dobtes ara ora d’identificar situacions de conflictes d’interès e entà saber coma era organizacion demore que se gerisquen. Eth cas que se cree un organ de contraròtle especializat es conflictes d’interès, tanben apoiridie assumir aguesta foncion externament.
Recomanacions
