Vulnerabilitats
- Natura inherentment subjectiva dera avaloracion des critèris era quantificacion que nedepen d’un jutjament de valor; avaloracion que pòt arribar en determinar er escuelh d’ua o de aute aufèrta coma economicaments mès avantatjosa.
- Oportunitats de favorir o prejudiciar determinadi operators economics pendent eth procès d'avaloracion tecnica.
Per objectivar aqueth jutjament s’establís era obligacion de basar-lo en critèris e nòrmes d'avaloracion precisa fixada enes plecs, que lescau perméter determinar era melhora relacion qualitat-prètz. Per açò, era probabilitat d’aguest risc demore en bona part condicionada pes decisions prenudes pendent era preparacion dera contractacion (veigatz es airaus de risc 1. Impulsar e preparar contractes innecessaris o perjudiciaus e 2. Preparar contractes que limiten indegudament era concurrència o era liura competéncia).
Vulnerabilitats
Risqui identificadi
- Non detectar es conflictes d’interès des persones que participen ara avaloracion des aufèrtes (risc de parcialitat) o plan an ascendència jeràrquica o foncionau sobri es anteriores (risc de dependéncia)
- Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims a cambiament de favorir o prejudiciar un licitador pendent era avaloracion des aufèrtes
- Aplicar irregularaments eth procediment entà avalorar es aufèrtes o es critèris d’adjudicacion e es sues nòrmes d'avaloracion, de forma que es favorisque o prejudiciatz determinadi candidats o licitadors
- Eméter jutjaments de valor sense les garanties d’objectivitat e imparcialitat minimes establides (motivacion sufisenta e raonada des avaloracions e, enes casi previsti, emetuda per un comitat d’expèrts adientment constituït)
- Modificar de facto es critèris d’adjudicacion o es nòrmes entà avalorar-les, en tot configurar ues nòrmes diferentes deth que s’auien dat iniciauments as licitadors entà preparar es aufèrtes
Risqui identificadi
Bères practiques associades
- Non abstier-se de hèr part d’ua mesa de contractacion quan s’ei en situacion de conflicte d’interès
- Sajar influïr en ua persona que elabòre ua avaloracion tecnica des aufèrtes, per exemple, pr'amor que non se declare desèrta. Autrejar ua puntuacion as critèris d’adjudicacion quantificables a trauès de jutjaments de valor sense motivar-la (o de forma insufisenta), per negligéncia o entà favorir o prejudiciar un determinat licitador
- Ponderar era puntuació entre subcriteris que non èren ponderadi as plecs
Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples
Bères practiques associades
Factors de risc
Personaus
Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.
- «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
- Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
- Deficienta gestion des conflictes d’interès
- Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
- Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
- Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
- Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
- Deficient desvolopament des competéncies de crompe
- Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
- Supervision jeràrquica deficitària
Personaus
Organitzatius
Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).
Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau
- Manca de vision globau dera aguda de besonh d’òbres, subministraments e servicis entath mandat e consecutius disfuncions ena planificacion dera contractacion
- Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
- Decisions politiques que creen compromisi d’impossibla compliment damb era nòrma en vigor
Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau
- Adopcion d’estrategies de provediment que supèren era capacitat de crompe institucionau
- Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
- Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, eth particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
- Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
- Insuficiència d’estruments organitzatius o canaus de supòrt institucionau ara crompe intègra e professionau
Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment
- Marge entà interpretar ara baisha eth nivèu de subjeccion institucionau ara nòrma de contractacion
- Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion
Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans
- Planificacion o pressupòst de recorsi umans inadequadi ath perfil de crompe, era estrategia de provediment institucionau o ath sòn seguiment e avaloracion
- Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat ena crompe publica
- olitiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Organitzatius
Procedimentaus
Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.
- Designacion de persones sense expertesa sufisenta entà avalorar tecnicaments es aufèrtes
- Manca de motivacion o justificacion deficienta des baishes considerades anormaus
- Aplicacion inadequada des critèris d’adjudicacion
Procedimentaus
Potenciadors
Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.
- Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
- Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
- Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
- Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
- Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
- Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
- Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.
- Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
- Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
- Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
- Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
- Manca de mecanismes d’orientacion etica formaus e informaus o deficits ena sua gestion
- Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
- Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau
Perpetuadors
Factors de risc
