Vulnerabilitats

Oportunitats de distorsions (intèrnes o extèrnes a l’entitat adjudicadora) d’uns procediments fòrça regladi entà per'mor de

  • empedir o restringir er accès d’operators economics actius en mercat a ua licitacion o
  • falsejar l’autentica competéncia pendent era preparacion des aufèrtes definitives.

Sense autentica competéncia, non se pòt garantir ua contractacion eficienta. D’ací era obligacion des entitats adjudicadores de garantir era dreita d’accès as licitacions publiques dins de condicions d’igualtat e non-discriminacion e de salvaguardar en tot moment era liura competéncia.

Risqui identificadi
  • Non detectar es conflictes d’interès des servidors publics que arresponen as sollicituds d’informacion o aclariments pendent eth termini entara presentacion des aufèrtes, que susvelhen es proposicions arrecebudes o, es procediments damb negociacion, que coneishen eth contengut des negociacions damb cada emprenuda candidata o licitadora
  • Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims a cambiament d’informacion privilegiada pendent era fasa de licitacion
  • Crear deficits o asimetries ena informacion facilitada as operators economics
  • Non detectar practiques col·lusòries o non arresponer-i de forma avienta
  • Non velhar pera confidencialitat des proposicions enquiara sua dubertura publica
  • Falsejar era negociacion, en aqueri procediments que la contemplen, abans dera presentacion des aufèrtes definitives
Bères practiques associades
  • Dificultar er accès ara documentació complèta qu'es candidats requerissen entà preparar es aufèrtes
  • Non hèr publica informacion restacada damb aclariments sollicitadi per bèth operator per çò qu'ei dera documentacion publicada (anóncia o plecs)
  • Non comunicar indicis de col·lusió ara autoritat de competéncia que correspone (en encastre de Catalonha, era Autoritat Catalana dera Competéncia)
Documents de treball

Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples

Factors de risc
Personaus

Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.

  • «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
  • Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen a la crompe publica
  • Deficienta gestion des conflictes d’interès
  • Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
  • Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
  • Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
  • Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
  • Deficient desvolopament des competéncies de crompe
  • Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
  • Supervision jeràrquica deficitària
Organitzatius

Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).

Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau

  • Manca de vision globau dera aguda de besonh d’òbres, subministraments e servicis entath mandat e consecutius disfuncions ena planificacion dera contractacion
  • Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
  • Insufisenta transparéncia des relacions dera direccion damb operators economics e aute actors considerables entath provediment institucionau

Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau

  • Adopcion d’estrategies de provediment que supèren era capacitat de crompe institucionau
  • Manca de seguiment e avaloracion des estrategies de provediment
  • Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
  • Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, en particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
  • Nínxols de coneishença non documentada sobri prestacions estrategiques que se contracten de forma recurrenta
  • Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
  • Insuficiència d’estruments organitzatius o canaus de supòrt institucionau ara crompe intègra e professionau

Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment

  • Marge entà interpretar ara baisha eth nivèu de subjeccion institucionau ara nòrma de contractacion
  • Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion

Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans

  • Planificacion o pressupòst de recorsi umans inadequadi ath perfil de crompe, era estrategia de provediment institucionau o ath sòn seguiment e avaloracion
  • Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat ena crompe publica
  • Politiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Procedimentaus

Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.

  • Publicitat insufisenta dera licitacion
  • Deficienta gestion des sollicituds d’aclariments sobri es plecs
  • Custòdia deficienta des aufèrtes presentades enquiath moment dera dubertura des envolòpes
  • Manque d’aplicacion des pautes entà detectar e comunicar indicis de col·lusió
Potenciadors

Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.

  • Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
  • Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
  • Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
  • Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
  • Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
  • Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
  • Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Perpetuadors

Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.

  • Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
  • Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
  • Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
  • Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
  • Manca de mecanismes d’orientacion etica formau e informaus o deficits ena sua gestion
  • Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
  • Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau