Concèptes claus de prevencion

Integritat

Es institucions que genèren confidança solaments pòden èster aqueres que actuen de manèra coerenta e consistenta damb es fins e es valors que justifiquèren era sua creacion. Dita sintonia ei eth que se coneish coma integritat e ei dirèctaments proporcionau ara capacitat des persones que trabalhen ara organizacion (o que i collabòren) de hè'c, non solaments damb estricta subjeccion ar ordenament juridic, mès tanben d'acòrd damb es valors deth servici e era etica publica.

Eth Burèu Antifrauda englòbe es risqui que cau gerir en ua institucion publica jos era expression risqui entara integritat, que emfatitza aquerò qu'es diferenti tips de risc an en comun: qu'era integritat des institucions perilhe.

Risc

En lenguatge colloquiau, ei frequent assimilar risc a perilh. Mès tecnicaments, risc ei era possibilitat que se produsisque un damatge, ua lesion, ua pèrta, ua responsabilitat o quin aute efècte que sigue nociu entà ua institucion publica o entad interès generau, degut a vulnerabilitats inherents (caracteristiques intrínseques d'aquera fasa deth procès de crompa o plan oportunitats consubstancials o inseparables deth madeish), que pòden èster intèrnes o extèrnes ad aquera organizacion. Aguest risc se mesure damb ua probabilitat.

Eth risc zèro non existís.

Factor de risc

Un factor de risc ei quin element que sigue, circonstància o influéncia que hè probabla qu'un risc se materialize.

Risc residuau

Nivèu de risc tolerable entà ua institucion, quan es factors de risc s'an ja tractat.

Gestion de risqui entara integritat

Era OCDE la definís coma «ua arquitectura e un conjunt coordinat d'activitats e metòdes entà identificar, analisar, avalorar, tractar e hèr eth seguiment des potenciau risqui restacadi damb era corrupcion e era fraudaria, damb er objectiu d'arténher un gatge rasonable qu'era integritat des institucions publiques a estat preservada.

Es fases d'aguest procès (identificar, analisar, avalorar, tractar e hèr eth seguiment) son eth que guidaràn era prepausa, que trobaratz en aguesta guida, entara gestion des risqui ena contractacion publica dera vòsta institucion.

Irregularitat

En contèxt dera regulacion dera Union Europèa, irregularitat ei un concèpte ample que compréner infraccions normatives, per accion o omission, que an coma efècte un perjudici entath pressupòst dera Union. Era Comission Europèa emfatitza era amplor d'aguest concèpte en tot soslinhar qu'abaste totes es irregularitats «siguen intencionades o non».

Frauda

En marc dera Union Europèa, quina accion que sigue o omission intencionada, relativa a:

1. Er usatge o presentacion de declaracions o documents faussi, inexactes o incomplets, que agen per efècte era percepcion o era retenguda indeguda de hons procedenti deth pressupòst generau des Comunitats Europèes o des pressupòsti administradi pes Comunitats Europèes o peth sòn compde.
2. Er incompliment d'ua obligacion exprimís de comunicar ua informacion, que age eth madeish efècte.
3. Eth desviament des madeishi hons damb fins diferentes d'aqueres que sigueren entà eth concebudi en un principi.

Corrupcion

Eth Burèu Antifrauda, as efèctes deth sòn prètzhèt preventiu, definís corrupcion publica coma er abús dera posicion o cargue public en benefici privat.

Ena sua politica anticorrupció, era Union Europèa distinguís era nocion de corrupcion pròpria deth dret penau, necessàriaments mès estricta, d'ua nocion mès ampla emplegada en vessant preventiu. En aguest dusau sens, era Union Europèa emplegue era definicion deth Programa Globau de Nacions Junhudes contra era Corrupcion e definís corrupcion coma «er abús de poder entà obtier beneficis de caractèr privat», que demore includit tant eth poder dempús dera aucupacion d'un cargue o lòc de trabalh public (corrupcion publica) com dempús deth poder ath sector privat (corrupcion privada).

Conflicte d'interès

Eth Burèu Antifrauda establic, en sòn informe “Era gestion des conflictes d'interès en sector public de Catalonha”, qu'ua persona se tròbe en ua situacion de conflicte d'interès quan licau exercir eth sòn jutjament o discerniment professionau entà —o en nòm de— ua auta persona que legítimament confie en sòn jutjament, e a un interès particular que poderie interferir en exercici avient dera sua responsabilitat professionau.

Donques, eth conflicte d'interès non ei un acte de corrupcion, ei un risc de corrupcion.

Documents de trabalh num. 2 | Er objècte dera prevencion que se demane as organ de contractacion

Favoritisme

Ei ua traduccion deth tèrme favoritism emplegat ara bibliografia en lengua anglesa entà englobar tot tip de practiques de parcialitat o tracte de favor il·legítim per part d'un servidor public a determinades persones o grops. Compréner practiques coma ara:

• eth nepotisme o parcialitat en favor de familhau;
• er amiguisme (cronyism) o practiques que favorissen es amistats, o
• eth clientelisme o tracte de favor a persones o grops que an aportar donacions o supòrt electorau de bèth tip ath partit politic governant o parion ath servidor public que incorre en aguesta practica.

Quinsevolhe d'aguestes practiques de favoritisme constituís un tip concrèt d'abús dera posicion publica en benefici privat. Per açò, includim eth favoritisme laguens eth concèpte de corrupcion publica.

Risc d'irregularitat

Compréner coma risc d'irregularitat era possibilitat que se produsisque quina practica que sigue negligent, per accion o omission, contrària ara nòrma legau o reglamentària que age coma efècte:

• Un perjudici en pressupòst dera organizacion licitadora

Per exemple acceptar, per desconeishement des clausules d'un contracte, ua factura que se cargue coma còst addicionau ua prestacion que, segons eth contracte, ei compréner ja laguens eth còst deth servici principau e, donques, non facturable addicionalment.

• Ua vulneració des principis rectors dera contractacion publica

Per exemple, fragmentar er objècte contractuau entà per'mor de tramitar mejançant contracte mendre era continuitat d'ua prestacion de servicis o subministraments pr'amor que non s'inicièc a tempsi era preparacion e licitacion deth nau contracte serie ua practica negligent contrària ara nòrma legau que alebarie es principis de concurrència e igualtat de tracte encara que non supausèsse un perjudici pressupostari.

Risc de frauda

En nòste ordenament juridic, era nocion de fraudaria (fiscau, comerciau, etc.) a tostemp dues nòtes comunes: era intencionalitat e era artifici entà fraudar o enganhar. Dempús d'aguesta perspectiva, compréner coma risc de fraudaria era possibilitat que se produsisque quina accion que sigue o omission intencionada, contrària ara nòrma legau o reglamentària, que age coma efècte un perjudici pressupostari entara organizacion licitadora. Un exemple serie era possibilitat que en ua institucion s'impulsen contractes innecessaris damb er unic objectiu d'agotar eth pressupòst abans dera finalizacion der exercici annau.

Risc de corrupcion

Compréner coma risc de corrupcion publica era possibilitat qu'un servidor public (cargue elegit, de designacion politica o trabalhador public) abuse dera sua posicion institucionau en benefici privat extra-posicional. Aguest benefici pòt èster:

• Dirècte (entath servidor public) o indirecte (entà quina persona que sigue, fisica o juridica, restacada damb aqueth);
• Present (benefici artenhut ara) o futur (prometuda o expectativa de benefici),
• *Pecuniari o de quina auta natura que sigue: ua promocion professionau, informacion privilegiada, etc.

Encastren, donques, laguens eth risc de corrupcion era possibilitat que se produsisque quinsevolhe des practiques de favoritisme explicades anterioraments (nepotisme, amiguisme o clientelisme). Er exemple mès classic serie eth risc de fraccionar er objècte deth contracte entà tramitar-lo coma diuèrsi mendres e adjudicar-lo dirèctaments ara enterpresa d'un familhau.

Risqui entara integritat

Eth Burèu Antifrauda englòbe jos aguesta expression es risqui que cau gerir en ua institucion publica, que emfatitza aquerò qu'es diferenti tips de risc an en comun, qu'era integritat des institucions perilhe.

Planificacion preventiva

Dessenh d'accions orientades a evitar, ena mesura deth possible, qu'es risqui identificadi se materializen o a redusir-ne era probabilitat que ac hèsquen.

Aguesta planificacion se represente en un plan de prevencion que conten es mesures preventives qu'aquera organizacion en concrèt a de besonh, atau coma ua assignacion des recorsi de besonh entà implantar-les e eth tip de seguiment que requeriràn.

Planificacion contingenta

Dessenh des mecanismes entà detectar eth mèslèu possible es risqui que s'an ja materializat e entà arrespóner entà evitar que s'agraven es conseqüéncia. Aguest prètzhèt se represente en plan de contingència.

Plan d'integritat

Tanben se lo pòt nomentar plan de gestion de risqui entara integritat e englòbe tant eth plan de prevencion com eth plan de contingència. Ua gestion integrau des risqui dera contractacion publica d'ua institucion licau garantir era incorporacion d'ambdús tips de mesures ath sòn plan d'integritat.

Aguesta taula sintetisar es claus entà distinguir era gestion preventiva e contingenta des risqui.