Oficina Antifrau
de Catalunya

Eth conflicte d'interès ei reau s'era persona a un interès particular en relacion damb un determinat jutjament o discerniment professionau e se tròbe ja efectivaments en ua situacion que a era obligacion d'aufrir aguest jutjament. Per açò poderíem díder qu'es conflictes d'interès reau son risqui actuau.

Un exemple fòrça clar ei eth de un servidor public que a estat nomentat membre d'ua mesa de contractacion publica e ua des enterpreses licitadores que fin finau presente ua aufèrta ei justaments era enterpresa a on trabalhe era sua hemna. Aguest servidor public aurà era obligacion d'avalorar objectivament totes es aufèrtes presentades, e eth hèt qu'era sua hemna trabalhe en ua d'aguestes enterpreses poderie influïr o interferir en sòn discerniment (en favor o en contra d'aguesta enterpresa, segons eth cas). Per açò se tròbe en ua situacion de conflicte d'interès reau. Evidentaments, non sabem s'aguesta influéncia s'arribarà en produsir o non, mès era fiabilitat deth sòn jutjament professionau pòt èster raonablement qüestionar. Eth legislador identifique qu'aguest risc ei sufisentaments grèu, que causa regule entà eth era obligacion des servidors publics que hèn part des meses de contractacion de declarar era existéncia d'un interès particular e d'abstier-se de participar ara avaloracion des aufèrtes.

Un conflicte d'interès ei potenciau s'era persona a un interès particular que poderie influïr ara ora de hèr un jutjament professionau dempús dera posicion o cargue que aucupe, mès encara non se tròbe en ua situacion que licalgue aufrir aguest discerniment.

Vedem-ne un exemple, en ua linha similara ara anteriora. Ua enginhèra especializada en tecnologies dera informacion e era comunicacion (TIC) acabe de guanhar en un concors de merits era plaça de cap de sistèmes d'informacion e comunicacion d'ua universitat publica e ei prèsta de préner possession deth cargue. Entre es foncions d'aguest nau lòc de trabalh i a era de presidir era mesa de contractacion permanenta de bens e servicis de TIC d'aguesta universitat. Eth sòn marit ei sòci d'ua enterpresa de consultoria tecnologica. Actuauments, aguesta enterpresa non a cap contracte en vigor damb era universitat publica en ahèr e tanpòc non i a en cors cap licitacion que s'age presentat. Donques, quan era enginhèra pren possession non a cap conflicte d'interès reau, pr'amor qu'en aqueth moment non se tròbe en situacion d'auer d'aufrir eth sòn discerniment professionau. Mès atengudes es foncions que exercirà en aguest nau cargue, òc qu'a un interès particular que, en futur, poderie interferir-i: coma cap de sistèmes licalerà discernir se cau o non contractar determinadi servicis tecnologics e com hè'c (diagnostic); e coma presidenta dera mesa de contractacion permanenta de bens e servicis de TIC licalerà avalorar es aufèrtes enes futures licitacions e era enterpresa deth sòn marit s'i pòt presentar (participarà ara decision de qui provedirà). Per açò, aguesta enginhèra, en préner possession coma cap de sistèmes damb era descripcion de lòc de trabalh actuau, se trobarà en ua situacion de conflicte d'interès potenciau (conflicte de diagnostic/provision, atengut qu'eth sòn interès particular se trobarie ena provision).

Per gerir corrèctaments aguest risc concrèt, calerie qu'aguesta universitat establisse era formalització d'ua declaracion d'interèssi pro amples que permetesse detectar aguest interès particular. Solaments atau poderie decidir quini d'aute mecanismes de gestion deth risc serie considerable méter en marcha deuant aguest conflicte d'interès potenciau: separar es foncions decisores pròpries deth lòc de trabalh de cap de sistèmes (diagnostic) des foncions avaluadores pròpries dera mesa de contractacion permanenta (provision), e assegurar-se que les assumissen persones diferentes; hèr ua lista o establir de quauque biais eth tip de bens o servicis tecnologics ena contractacion que era enginhèra deth nòste exemple se licalerie abstier de participar, etc.

Un conflicte d'interès ei merament aparent quan era persona non a un conflicte d'interès –ne reau, ne potenciau–, mès quauquarrés aute poderie arribar en concludir raonablement, ne que siguesse de manèra temptativa, que òc que l'a. Sabem qu'un conflicte d'interès ei aparent quan se resòlv simplaments en tot aufrir tota era informacion de besonh entà demostrar que non i a cap conflicte d'interès, ne reau ne potenciau.

Un exemple simple, ena linha des anteriors, lo trobaríem ena adjudicacion d'un contracte public a ua enterpresa eth representant legau que nea casualment es madeishi cognòms qu'eth titular der organ de contractacion. Resulte, totun, qu'aguestes persones non son fraies ne an cap relacion familhau ne de coneishença. Un tresau poderie pensar qu'i a ua relacion de tanhença en veir era coïncidéncia d'ambdús cognòms, mès aguest conflicte d'interès aparent se resolverie facilaments en tot presentar era documentacion que demòstre que non son familha.

Es conflictes d'interès aparent, maugrat que non son exactaments risqui de corrupcion, òc que son risqui reputacionals entara institucion: confonen es persones o les da ua idèa confonuda sus era sua seguretat o era fiabilitat d'ua accion professionau determinada (d'ací ven era possibla lesion ara confidança ciutadana). Per açò cau detectar-les tostemp e aufrir ara ciutadania e as usatgèrs era informacion de besonh entà esclarir aguesta aparència de conflicte d'interès.