Conflicte d'interès real

El conflicte d’interès és real si la persona té un interès particular en relació amb un determinat judici o discerniment professional i es troba ja efectivament en una situació en la qual té l’obligació d’oferir aquest judici. Per això podríem dir que els conflictes d’interès reals són riscos actuals.

Un exemple molt clar és el d’un servidor públic que ha estat nomenat membre d’una mesa de contractació pública i una de les empreses licitadores que finalment presenta una oferta és precisament l’empresa on treballa la seva dona. Aquest servidor públic tindrà l’obligació de valorar objectivament totes les ofertes presentades, i el fet que la seva dona treballi en una d’aquestes empreses podria influir o interferir en el seu discerniment (a favor o en contra d’aquesta empresa, segons el cas). Per això es troba en una situació de conflicte d’interès real. Evidentment, no sabem si aquesta influència s’arribarà a produir o no, però la fiabilitat del seu judici professional pot ser raonablement qüestionada. El legislador identifica que aquest risc és suficientment greu, per la qual cosa regula l’obligació dels servidors públics que formen part de les meses de contractació de declarar l’existència d’un interès particular i d’abstenir-se de participar en la valoració de les ofertes.

Conflicte d'interès potencial

Un conflicte d’interès és potencial si la persona té un interès particular que podria influir a l’hora de fer un judici professional des de la posició o càrrec que ocupa, però encara no es troba en una situació en la qual hagi d’oferir aquest discerniment.

Vegem-ne un exemple, en una línia similar a l’anterior. Una enginyera especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) acaba de guanyar en un concurs de mèrits la plaça de cap de sistemes d’informació i comunicació d’una universitat pública i és a punt de prendre possessió del càrrec. Entre les funcions d’aquest nou lloc de treball hi ha la de presidir la mesa de contractació permanent de béns i serveis de TIC d’aquesta universitat. El seu marit és soci d’una empresa de consultoria tecnològica. Actualment, aquesta empresa no té cap contracte vigent amb la universitat pública en qüestió i tampoc no hi ha en curs cap licitació en la qual s’hagi presentat. Per tant, quan l’enginyera pren possessió no té cap conflicte d’interès real, perquè en aquell moment no es troba en situació d’haver d’oferir el seu discerniment professional. Però ateses les funcions que exercirà en aquest nou càrrec, sí que té un interès particular que, en el futur, podria interferir-hi: com a cap de sistemes haurà de discernir si cal o no contractar determinats serveis tecnològics i com fer-ho (diagnosi); i com a presidenta de la mesa de contractació permanent de béns i serveis de TIC haurà de valorar les ofertes en les futures licitacions i l’empresa del seu marit s’hi pot presentar (participarà en la decisió de qui proveirà). Per això, aquesta enginyera, en prendre possessió com a cap de sistemes amb la descripció de lloc de treball actual, es trobarà en una situació de conflicte d’interès potencial (conflicte de diagnosi/provisió, atès que el seu interès particular es trobaria en la provisió).

Per gestionar correctament aquest risc concret, caldria que aquesta universitat establís la formalització d’una declaració d’interessos prou àmplia que permetés detectar aquest interès particular. Només així podria decidir quins altres mecanismes de gestió del risc seria rellevant posar en marxa davant d’aquest conflicte d’interès potencial: separar les funcions decisores pròpies del lloc de treball de cap de sistemes (diagnosi) de les funcions avaluadores pròpies de la mesa de contractació permanent (provisió), i assegurar-se que les assumissin persones diferents; fer una llista o establir d’alguna manera el tipus de béns o serveis tecnològics en la contractació dels quals l’enginyera del nostre exemple s’hauria d’abstenir de participar, etc.

 

Conflicte d'interès aparent

Un conflicte d’interès és merament aparent quan la persona no té un conflicte d’interès –ni real, ni potencial–, però algú altre podria arribar a concloure raonablement, ni que fos de manera temptativa, que sí que el té. Sabem que un conflicte d’interès és aparent quan es resol simplement oferint tota la informació necessària per demostrar que no hi ha cap conflicte d’interès, ni real ni potencial.

Un exemple senzill, en la línia dels anteriors, el trobaríem en l’adjudicació d’un contracte públic a una empresa el representant legal de la qual té casualment els mateixos cognoms que el titular de l’òrgan de contractació. Resulta, tanmateix, que aquestes persones no són germanes ni tenen cap relació familiar ni de coneixença. Un tercer podria pensar que hi ha una relació de parentiu en veure la coincidència d’ambdós cognoms, però aquest conflicte d’interès aparent es resoldria fàcilment presentant la documentació que demostra que no són família.

Els conflictes d’interès aparents, tot i que no són exactament riscos de corrupció, sí que són riscos reputacionals per a la institució: confonen les persones o els dóna una idea equivocada sobre la seva seguretat o la fiabilitat d’una actuació professional determinada (d’aquí ve la possible lesió a la confiança ciutadana). Per això cal detectar-los sempre i oferir a la ciutadania i als usuaris la informació necessària per aclarir aquesta aparença de conflicte d’interès.

Tipos conflictos interés