Era sensibilitat ciutadana creishenta envèrs era corrupcion a comportat tanben mès consciéncia sociau per çò qu'ei des distorsions qu'es conflictes d'interès pòden provocar —e soent provòquen— ena prenuda de decisions des professionau. Sabem qu'aguestes distorsions produsissen resultats indegudi que minen eth bon foncionament des institucions publiques e soscaven era confidança ciutadana. Per açò, era ciutadania demore qu'es professionau que assumissen era responsabilitat d'actuar en nòm sòn coneishen es limits deth sòn critèri o jutjament professionau. Mès en quina situacion que sigue de conflicte d'interès, eth professionau poderie èster negligent e non dar era responsa adequat: aguest ei eth risc.
Non gerir adequadaments es conflictes d'interès compòrte perjudicis dirècte entàs persones que depéner o confien enes professionau en ahèr, mès tanben entàs organizacions que trabalhen e, indirèctaments, entàs collectius professionau que liapartien a eth.
Es conseqüéncies immediates son:
- Deslleialtat o traïson dera confidança depausada en aquera persona. S'es persones que, de forma justificada, depéner deth jutjament d'un professionau non saben qu'a un conflicte d'interès, aguest les permet creir qu'eth sòn jutjament professionau ei mès objectiu e imparciau d'eth que reauments ei. De hèt, les enganhe; tradís era confidança que i auien depausat. En cas especific des professions que s'exercissen en sector public, tau com apunte era OCDE, «era confidança ena integritat deth servidor public e ena organizacion demore grèvaments maumetuda pera sospèita que er exercici des sues responsabilitats publiques poderie èster afectat per un conflicte d'interès personau». Ei per aguest motiu que estruments com es declaracions d'interèssi son tan importantes, laguens es estrategies de prevencion, coma via entara deteccion iniciau.
- Minva dera fiabilitat professionau. Quitaments s'eth servidor public que a eth conflicte d'interès n'informe ad aqueri que de forma justificada i confien (declare o hè transparenta eth sòn interès particular), eth sòn jutjament professionau contunharà d'èster mens fiable d'eth que ei abituauments. Per açò, com veiram mès tà deuant, non n'i a pro a solaments declarar er interès: cau hèr quauquarren entà eliminar-lo, quan açò sigue possible, o entà evitar qu'arribarà en influïr o a esbiaixar eth jutjament professionau.
- Risc que er interès esbiaixi efectivaments eth discerniment professionau e era situacion de conflicte d'interès vengue un acte de corrupcion, ei a díder, que er interès que mos place en aquera situacion de conflicte d'interès acabe en tot influïr indegudament ena responsabilitat professionau, causa que convertirie era situacion de risc de corrupcion en corrupcion efectiva.
- Perjudicis entàs organizacions se non dispòsen de mesures preventives encaminades a detectar e arrespóner ad aguestes situacions de conflicte d'interès. D'ua banda, recorsi o reclamacions de ciutadans e usatgèrs afectadi pes conflictes d'interès, que pòden comportar procèssi de revision d'aqueres decisions —en via administrativa o jurisdiccional— damb conseqüéncia diuèrses entara organizacion, quitaments eth pagament d'indemnizacions o aute accions restitutòries. Dera auta, aute perjudicis mès evidenti: pèrtes de recorsi (materiau e economics) coma conseqüéncia des abusi dera posicion publica d'aqueri professionau e era imatge maumetuda dera institucion.
Era abséncia o eth tractament inadequat des conflictes d'interès se pòden considerar dempús d'ua auta perspectiva: coma ua manifestacion de mau administracion. En aguest sens, cau auer present que er article 30.2 der Estatut d'autonomia de Catalonha arreconeish eth dret a ua bona administracion, non solaments coma principi rector deth dret public catalan, mès coma un autentic dret subjectiu: «Totes es persones an dret qu'es poders publics de Catalonha les tracten, enes ahèrs que les afècten, d'ua manèra imparciau e objectiva [...]».
Eth professor Francesc Mancilla, qui a tractat a bastament eth tèma deth dret a ua bona administracion, a arribat en afirmar que «se non se complís er estandard d'eth “tracte imparciau e equitatiu” non i a procediment administratiu ne Estat de dret, puix que se tracte d'un autentic prius o pressupòsit de tota accion administrativa».
Coma contrapartida ad aguest dret, era Administracion a un déuer de bona administracion. Açò transpòrte as poders publics e, fòrça en particular, ath legislador, era carga d'establir un marc regulador idonèu entà per'mor de preservar era imparcialitat des servidors publics en exercici des sues foncions, prètzhèt non exempta de dificultats.
