Qüestions e responses

Per qué adoptar era vision de prevencion de risqui ena contractacion publica?

Eth Parlament Europèu en ua Resolucion de 6 de mai de 2010, afirmaue que «eth sector dera contractacion publica ei çò de mès d'exposat as risqui de gestion irregulara, fraudaria e corrupcion».

Aguesta preocupacion se concretarie ath 2014 en un informe monografic dera Comission ath Conselh e eth Parlament Europèu sobri era luta contra era corrupcion ara Union Europèa, a on ath delà de ratificar era contractacion coma un des sectors mès vulnerables ara corrupcion, se determinaue qu'era luta contra era corrupcion licalie èster ua prioritat entàs Estadi membres. Aguest informe acabaue damb ua sèria de conclusions especifiques sobri prevencion de risqui de corrupcion ena contractacion, que i ère entre eth “era aguda de besonh d’un usatge sistematic des avaloracions de risqui de corrupcion ena contractacion publica”.

Eth madeish an 2014, s'aprovèc ua naua generacion de directives sobri contractacion publica e concessions, alinhades damb aguesta prioritat de prevencion e luta contra era corrupcion. Eth particular era Directiva 2014/24/UE deth Parlament Europèu e deth Conselh, de 26 de hereuèr de 2014, sobri contractacion publica establie ja diuèrses obligacions des Estadi membres en sens preventiu.

A hereuèr de 2017 er Informe de seguiment des trabalhs dera CEMCORD. Prepauses e recomanacions, eth Burèu Antifrauda destacaue que cau que tant era Generalitat coma es entitats locaus e es universitats publiques catalanes e tanben es sòns organs de contraròtle utilizen sistematicaments era avaloracion de risqui en encastre dera contractacion publica.

A març de 2017 eth Parlament de Catalonha aprovèc era Lei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public, que prevedie tot un seguit de mesures de prevencion de risqui entara integritat ena contractacion publica de tot eth sistèma institucionau que configure era Generalitat (art.159).

Fin finau, damb l’aprobacion dera Lei 9/2017, de 8 de noveme, de contractes deth sector public que se transposen ar ordenament juridic espanhòu es directives deth Parlament Europèu e deth Conselh 2014/23/UE e 2014/24/UE de 26 de hereuèr de 2014, s’imposen entà eth naues obligacions en matèria de prevencion e luta contra era corrupcion, era fraudaria e aute irregularitats as organs de contractacion (art. 64.1. LCSP).

Entà ua informacion mès concrèta sobri es obligacions de prevencion dera corrupcion e aute risqui entara integritat ena contractacion publica, podetz consultar es Documents de trabalh núm.1.

Ath delà des obligacions e recomanacions, eth hèt de pèrder era oportunitat de hèr prevencion des risqui entara integritat ena contractacion publica, mos aboque dirèctaments a auer de reaccionar deuant des conseqüéncies que generarà eth risc se s’arribe en materializar. Trabalhar preventivament sobri es vulnerabilitats pròpries dera institucion, l’enfortís entath futur; trabalhar a compdar dera contingència solament mitigue es efèctes des irregularitats, era fraudaria e era corrupcion

Quin risqui lescau gerir es organs de contractacion?

Er article 64.1 dera LCSP, en sòn prumèr epígraf, establís que “es organs de contractacion auràn de préner es mesures avientes entà lutar contra era fraudaria, eth favoritisme e era corrupcion, e previer, detectar e solucionar de manèra efectiva es conflictes d’interès que poguen sorgir enes procediments de licitacion damb era fin d’evitar quinsevolhe distorsió dera competéncia e garantir era transparéncia en procediment e era igualtat de tracte a toti es candidats e licitadors”.

Eth Burèu Antifrauda, hèti es aclariments conceptuaus oportuns, considère qu'es risqui entara integritat que lescau èster objècte de gestion per part des respectius organs de contractacion se resumissen en tres: eth risc d’irregularitats, eth risc de fraudaria e eth risc de corrupcion.

Com pòt dar compliment era mia institucion as naues obligacions en matèria de luta contra era corrupcion arrecuelhuda en art. 64.1 dera LCSP?

Ara vista des obligacions en aguesta matèria, es entitats publiques auràn de conéisher es sòns risqui entà dessenhar, implementar e revisar, de forma periodica es plans de prevencion de risqui entara integritat ena sua contractacion orientada a lutar contra era corrupcion; prètzhèt que comence damb ua avaloracion des risqui entara contractacion publica de cada entitat en particulara.

Com vos pòt ajudar era guida entara integritat ena contractacion publica deth Burèu Antifrauda en aguesta cometuda?

Era guida compde dues parts, ua prumèra damb es grani airaus de risc deth procediment de contractacion, e ua dusau damb eth detalh des passi de besonh entara metuda ne partís d’un procès de gestion de risqui en aguest encastre.

Ara prumèra part trobaratz eth detalh des 12 grani airaus de risc identificat peth Burèu Antifrauda ne lo projècti Risqui entara integritat ena contractacion publica, atau coma un inventari des risqui identificadi entà cadua des airaus, damb bèri exemples de practiques irregulares, fraudulentes o corrompudes. Entà cadua des airaus de risc, trobaratz era analisi des factors institucionaus qu'era fan possibla. Aguesta prumèra part vò èster, donques, un punt de partida per aqueres institucions publiques que volgatz endegar un procès d’analisi des sòns risqui particulars en aguest encastre.

Ara dusau part, trobaratz es explicacions metodològiques des passi que cau seguir entà identificar, analisar, avalorar, tractar e hèr eth seguiment des risqui entara integritat ena contractacion publica. Trobaratz estruments e recorsi que vos facilitaràn aguest prètzhèt.

A qui s’adrece aguesta guida?

Ad aqueres institucions (o entitats publiques) que volgatz conéisher e analisar lo sès risqui concrèts en encastre dera contractacion publica atau coma aplicar ua metodologia de gestion de risqui que les permete avalorar-les e tractar-les de manèra preventiva, en tot dessenhar es accions mès factibles e eficaces en cada cas.

Qué mecau tier en compde abans d’empréner un procès de gestion de risqui entara integritat ena contractacion publica?

Podetz consultar es recomanacions prealables que cau considerar ara ora d’empréner un procès de gestion des risqui entara integritat ena contractacion publica, en aguesta madeisha guida.

Damb quin resisténcies me trobarè ena gestion de risqui e coma pogui superar-les?

Me pòt semblar un procès long d’implementar. Ei per açò qu'era metodologia de gestion de risqui preve, enes sues diferentes fases, diuèrses prepauses de prioritzacions (o sobri factors o sobri efèctes), entà per'mor de centrar-se en aquerò que ei mès considerable e que a mès impacte en encastre dera contractacion dera vòsta institucion.

Me semble que pogui senter-me fòrça solet/a ara ora de hè'c. Ei per açò qu'ua des recomanacions per endegar un procès de gestion de risqui ei implicar persones dera organizacion, damb foncions diferentes laguens eth procès de crompe, atau coma damb nivèus d’implicacion diferenta, que aportaràn diferentes perspectives, experteses e nivèus de decision, claus per eth succès dera implantacion de quin plan que sigue d’integritat.

Me semble interessant mès non sabi se disposarè des estruments de besonh entà dar cada pas. Era guida te proporcione ordenadament e entà cada fasa deth procès es estruments de supòrt pr'amor que pogues arrecuélher de manèra endreçada tota era informacion, la pogues trabalhar de manèra col·laborativa intèrnament e la pogues compartir damb era rèsta dera organizacion.

Volerie hè'c, mès tostemp çò de mès de malaisit ei començar. Justaments a trauès d’aguesta guida, eth Burèu Antifrauda te proporcione de manèra sintetisada es resultats des fases 1 (identificar) e 2 (analisar) deth procès de gestion de risqui pr'amor que pogatz avalorà'c en contèxt dera vòsta institucion e priorizar-ne es airaus e risqui mès considerables, atau coma es factors de risc que i incideixen.

Era nòsta organizacion ja compde damb estruments de seguiment dera nòsta activitat. Era metodologia de gestion de risqui que vos prepausam a trauès d’aguesta guida ei pro flexible e daurida coma entà integrar-se damb es estruments de gestion ja existenta ena organizacion.

È era impression qu'eth plan de prevencion e contingència someterà fòrça accions, mès de les que era nòsta organizacion pòt empréner. Priorizatz tanben accions que hèsquen impacte dessús es tèmes mès considerables, les que vos protegiràn melhor de cara a futurs procèssi de crompe, aqueres que prevedetz mès viables e que era organizacion perceberà coma mès utiles entà enfortir era sua integritat.

Quin beneficis a gerir es risqui ena contractacion publica?

Es entitats publiques que avaloren es risqui entara integritat dera sua contractacioń poderàn conéisher quin ei eth sòn grad de vulnerabilitat, atau coma era natura e dinamiques des sòns principaus risqui. Açò les permeterà:

establir mesures preventives mès precises e adaptades ath pròpri contèxt, entà minimizar era probabilitat qu'es risqui apareishen;
definir es accions contingentes que permeten minimizar es efèctes negatius quan non s’aurà pogut evitar era materialització des risqui, e
establir les alèrtes e es mecanismes de seguiment e contraròtle de besonh entà detectar era materialització d’un risc en termini mès brèu possible.

Aguesta analisi ath delà de perméter arrespóner as obligacions der art. 64.1 dera LCSP, pòt comportar de aute beneficis entara institucion coma:

Procèssi de prenuda de decisions mès eficaça e eficientes ath long de tot eth procediment de contractacion: era coneishença sobri era natura des risqui permet obtier informacion mès objectivable e fondamentada
Aument dera capacitat d’anticipar-se dera institucion
Melhora dera planificacion e assignacion des recorsi (umans e materiaus)
Increment dera motivacion des servidors publics que participen as procediments de crompa publica dera institucion, atau coma ua major seguretat
Major sensibilizacion dera organizacion en relacion damb les avantatges d’ua gestion preventiva des risqui entara integritat
Major eficiéncia en usatge des recorsi publics
Increment dera confidança ciutadana envèrs ara institucion

Quin conseqüéncies pòt auer entara institucion non gerir es risqui entara integritat?

Increment deth risc d’irregularitats, fraudaria e corrupcion, atau coma dera possibilitat de que se materializen
Dar responses improvisades e reactives quan eth risc ja s’a materializat
Perjudicis entara pròpria organizacion en forma de recorsi, planhs o denóncies
Pèrta d’eficiéncia entara pròpria institucion

Pogui contactar damb eth Burèu Antifrauda entà quin dobte que sigue, comentari e suggeriment?

Òc, pòdes hè'c en tot escríuer un corrèu electronic a prevencio@antifrau.cat o, s'ac preferisses, per telefòn ath 93 554 55 55, Airau de Formacion dera Direccion de Prevencion.