Vulnerabilitats
- Oportunitats d’influéncies extèrnes o pressions intèrnes entà per'mor que non s’exigisquen responsabilitats
- Oportunitats entà non incoar (o non resòlver adientment) procediments d’exigéncia de responsabilitats
Aguesta manque d’exigéncia de responsabilitats incremente era probabilitat qu'es posteriores contractacions d’aquera entitat adjudicadora se materialize quinsevolhe des risqui identificadi enes 11 airaus anteriors
Vulnerabilitats
Risqui identificadi
- Non detectar es conflictes d’interès des persones responsables de prepausar o incoar es procediments avienti d’exigéncia de responsabilitat o plan aqueres que an ascendència jeràrquica o foncionau sobri es prumères
- Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims en escambi de non exigir responsabilitats per incompliments contractuaus
- Non exigir es responsabilitats legauments previstes as adjudicataris per incompliments dera nòrma de contractacion o des plecs contractuaus
- Non exigir responsabilitats as servidors publics que incorren en practiques irregulares, fraudulentes o corrompudes o faciliten era sua materialització
Risqui identificadi
Bères practiques associades
- Non prepausar o non incoar eth procediment entà tramitar es penalitats previstes per incompliment deth contracte, per exemple:
- entà redusir eth prètz unitari per manca de qualitat, quan atau ei arreconeishut as plecs de prescripcions tecniques
- entà sancionar es incompliments des terminis d’execucion totau imputables ath contractista
- Non sollicitar era revision d’mestièr quan se detecten causes que ac justifiquen o ben, se caduca eth procediment iniciat de revision, non tornar a incoar-lo quan non a prescrit era infraccion que la justifique
- Retornar es gatges abans de tempsi entà dar liquiditat a un contractista
Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples
Bères practiques associades
Factors de risc
Personaus
Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.
- «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
- Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
- Deficienta gestion des conflictes d’interès
- Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
- Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
- Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
- Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
- Deficient desvolopament des competéncies de crompe
- Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
- Supervision jeràrquica deficitària
Personaus
Organitzatius
Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).
Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau
- Manca de vision globau dera aguda de besonh d’òbres, subministraments e servicis entath mandat e consecutius disfuncions ena planificacion dera contractacion
- Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
- Decisions politiques que creen compromisi d’impossibla compliment damb era nòrma en vigor
Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau
- Adopcion d’estrategies de provediment que supèren era capacitat de crompe institucionau
- Manca de seguiment e avaloracion des estrategies de provediment
- Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
- Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, eth particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
- Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
- Insuficiència d’estruments organitzatives o canaus de supòrt institucionau a la crompe intègra e professionau
Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment
- Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion
- Afebliment organitzatiu dera figura deth responsable deth contracte
Factors restacadi damb era gestion pressupostària
- Pressions intèrnes entà agotar eth pressupòst annau
- Reduccion deth periòde d’execucion ordinària deth pressupòst
- Desvinculació deth provediment per çò qu'ei deth cicle pressupostari
Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans
- Planificacion o pressupòst de recorsi umans inadequadi ath perfil de crompe, era estrategia de provediment institucionau o ath sòn seguiment e avaloracion
- Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat en la crompe publica
- Politiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Organitzatius
Procedimentaus
Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.
- Supervision insufisenta dera execucion entà detectar incidéncies o incompliments e garantir era corrècta recepcion dera prestacion (creen oportunitats o estimulacions indirectes)
- Gestion negligent des incidéncies vengudes e es incompliments materializadi (creen oportunitats o estimulacions indirectes)
- Ineficacitat o ineficiència des mecanismes d’exigéncia de responsabilitats
Procedimentaus
Potenciadors
Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.
- Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
- Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
- Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
- Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
- Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
- Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
- Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.
- Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
- Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
- Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
- Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
- Manca de mecanismes d’orientacion etica formaus e informaus o deficits ena sua gestion
- Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
- Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau
Perpetuadors
Factors de risc
