Vulnerabilitats
  • Cèrt marge de discrecionalitat entà resòlver era adjudicacion deth contracte per part der organ de contractacion. Oportunitat d’includir, en document que se formalize eth contracte, clausules que apoiridien implicar ua alteracion des tèrmes dera adjudicacion o que, quitament, poguen arribar en prejudiciar er interès generau
  • Coïncidéncia ena madeisha persona de dues foncions que col·lideixen inherentment: era de decidir a qui adjudicar e era de resòlver es recorsi ath sòn pròpri acòrd d’adjudicacion

Eth legislador establís limits (1) ath marge de discrecionalitat —es obligacions de motivar aguestes decisions (bères ues damb motius taxats) e de transparéncia—, (2) ara oportunitat —en tot proïbir er entratge de clausules que impliquen ua alteracion des tèrmes d’adjudicacion— e (3) as contractes qu'era resolucion des recorsi ara decision d’adjudicar s’atribuís ath madeish organ de contractacion —contractes susceptibles de recors especiau a on era resolucion deth recors s’atribuís a un organ diferent (en Catalonha, ath Tribunau Catalan de Contractes deth Sector Public)—

Risqui identificadi
  • Non detectar es conflictes d’interès dera persona que constituís l’organ de contractacion, es persones que participen ara resolucion des recorsi ar acòrd d’adjudicacion o ara formalització deth contracte
  • Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims entara persona que constituís er organ de contractacion, es persones que participen ara resolucion des recorsi ar acòrd d’adjudicacion o ara formalització deth contracte
  • Adjudicar injustificadament eth contracte a un licitador que non a presentat era aufrida economicaments mès avantatjosa
  • Non adjudicar o soscríuer eth contracte o renonciar deth procediment de forma injustificada
  • Tramitar o resòlver irregularaments es recorsi administratius ar acòrd d’adjudicacion
  • Formalizar eth contracte irregularaments
Bères practiques associades
  • Adjudicar a ua emprenuda licitadora que non a presentat era melhora aufèrta quan s’a produsit un error materiau ena prepausa dera mesa de contractacion; per exemple, ena soma de puntuacions o ben quan se prepause ua enterpresa que non ei era que dirigís era lista
  • Introdusir cambiaments en bèra clausula, en moment de formalizar eth contracte, non avaladi per melhores acceptades ne per aute arrasons juridiques e qu'altèren es tèrmes dera adjudicacion (negociacions il·legítimes)
Documents de treball

Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples

Factors de risc
Personaus

Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.

  • «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
  • Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
  • Deficienta gestion des conflictes d’interès
  • Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
  • Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
  • Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
  • Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
  • Deficient desvolopament des competéncies de crompe
  • Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
  • Supervision jeràrquica deficitària
Organitzatius

Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...).

Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional

  • Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
  • Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent

Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional

  • Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
  • Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
  • Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
  • Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
  • Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional

Factors relacionats amb el control intern del proveïment

  • Afebliment organitzatiu del control real de la contractació

Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans

  • Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
  • Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Procedimentals

Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.

  • Preparació defectuosa de la proposta d’adjudicació
  • Manca de supervisió de la documentació definitiva amb què es resol o formalitza el contracte
Potenciadors

Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades.

  • Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
  • Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
  • Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
  • Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
  • Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
  • Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
  • Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Perpetuadors

Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades.

  • Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
  • Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
  • Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
  • Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
  • Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
  • Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
  • Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional