Vulnerabilitats
- Cèrt marge de discrecionalitat entà resòlver era adjudicacion deth contracte per part der organ de contractacion. Oportunitat d’includir, en document que se formalize eth contracte, clausules que apoiridien implicar ua alteracion des tèrmes dera adjudicacion o que, quitament, poguen arribar en prejudiciar er interès generau
- Coïncidéncia ena madeisha persona de dues foncions que col·lideixen inherentment: era de decidir a qui adjudicar e era de resòlver es recorsi ath sòn pròpri acòrd d’adjudicacion
Eth legislador establís limits (1) ath marge de discrecionalitat —es obligacions de motivar aguestes decisions (bères ues damb motius taxats) e de transparéncia—, (2) ara oportunitat —en tot proïbir er entratge de clausules que impliquen ua alteracion des tèrmes d’adjudicacion— e (3) as contractes qu'era resolucion des recorsi ara decision d’adjudicar s’atribuís ath madeish organ de contractacion —contractes susceptibles de recors especiau a on era resolucion deth recors s’atribuís a un organ diferent (en Catalonha, ath Tribunau Catalan de Contractes deth Sector Public)—
Vulnerabilitats
Risqui identificadi
- Non detectar es conflictes d’interès dera persona que constituís l’organ de contractacion, es persones que participen ara resolucion des recorsi ar acòrd d’adjudicacion o ara formalització deth contracte
- Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims entara persona que constituís er organ de contractacion, es persones que participen ara resolucion des recorsi ar acòrd d’adjudicacion o ara formalització deth contracte
- Adjudicar injustificadament eth contracte a un licitador que non a presentat era aufrida economicaments mès avantatjosa
- Non adjudicar o soscríuer eth contracte o renonciar deth procediment de forma injustificada
- Tramitar o resòlver irregularaments es recorsi administratius ar acòrd d’adjudicacion
- Formalizar eth contracte irregularaments
Risqui identificadi
Bères practiques associades
- Adjudicar a ua emprenuda licitadora que non a presentat era melhora aufèrta quan s’a produsit un error materiau ena prepausa dera mesa de contractacion; per exemple, ena soma de puntuacions o ben quan se prepause ua enterpresa que non ei era que dirigís era lista
- Introdusir cambiaments en bèra clausula, en moment de formalizar eth contracte, non avaladi per melhores acceptades ne per aute arrasons juridiques e qu'altèren es tèrmes dera adjudicacion (negociacions il·legítimes)
Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples
Bères practiques associades
Factors de risc
Personaus
Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.
- «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
- Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
- Deficienta gestion des conflictes d’interès
- Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
- Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
- Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
- Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
- Deficient desvolopament des competéncies de crompe
- Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
- Supervision jeràrquica deficitària
Personaus
Organitzatius
Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).
Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau
- Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
- Decisions politiques que creen compromisi d’impossibla compliment damb era nòrma en vigor
Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau
- Manca de seguiment e avaloracion des estrategies de provediment
- Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
- Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, eth particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
- Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
- Insuficiència d’estruments organitzatives o canaus de supòrt institucionau a la crompe intègra e professionau
Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment
- Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion
Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans
- Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat en la crompe publica
- Politiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Organitzatius
Procedimentaus
Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.
- Preparacion defectuosa dera prepausa d’adjudicacion
- Manca de supervision dera documentacion definitiva que se resòlv damb eth o formalize eth contracte
Procedimentaus
Potenciadors
Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.
- Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
- Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
- Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
- Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
- Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
- Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
- Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.
- Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
- Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
- Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
- Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
- Manca de mecanismes d’orientacion etica formaus e informaus o deficits ena sua gestion
- Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
- Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau
Perpetuadors
Factors de risc
