Vulnerabilitats
- Cert marge de discrecionalitat per resoldre l’adjudicació del contracte per part de l’òrgan de contractació. Oportunitat d’incloure, en el document en què es formalitzi el contracte, clàusules que podrien implicar una alteració dels termes de l’adjudicació o que, fins i tot, puguin arribar a perjudicar l’interès general.
- Coincidència en la mateixa persona de dues funcions que col·lideixen inherentment : la de decidir a qui adjudicar i la de resoldre els recursos al seu propi acord d’adjudicació.
El legislador estableix límits (1) al marge de discrecionalitat —les obligacions de motivar aquestes decisions (algunes amb motius taxats) i de transparència—, (2) a l’oportunitat —prohibint la introducció de clàusules que impliquin una alteració dels termes d’adjudicació— i (3) als contractes en què la resolució dels recursos a la decisió d’adjudicar s’atribueix al mateix òrgan de contractació —contractes susceptibles de recurs especial on la resolució del recurs s’atribueix a un òrgan diferent (a Catalunya, al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic)—.
Riscos identificats
- No detectar els conflictes d’interès de la persona que constitueix l’òrgan de contractació, les persones que participen en la resolució dels recursos a l’acord d’adjudicació o en la formalització del contracte.
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims per a la persona que constitueix l’òrgan de contractació, les persones que participen en la resolució dels recursos a l’acord d’adjudicació o en la formalització del contracte.
- Adjudicar injustificadament el contracte a un licitador que no ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa.
- No adjudicar o subscriure el contracte o desistir del procediment de forma injustificada.
- Tramitar o resoldre irregularment els recursos administratius a l’acord d’adjudicació.
- Formalitzar el contracte irregularment.
Algunes pràctiques associades
- Adjudicar a una empresa licitadora que no ha presentat la millor oferta quan s’ha produït un error material en la proposta de la mesa de contractació; per exemple, en la suma de puntuacions o bé quan es proposa una empresa que no és la que encapçala la llista.
- Introduir canvis en alguna clàusula, en el moment de formalitzar el contracte, no avalats per millores acceptades ni per altres raons jurídiques i que alterin els termes de l’adjudicació (negociacions il·legítimes).
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Factors de risc
Personals
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
Organitzatius
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
- Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...)
Procedimentals
- Preparació defectuosa de la proposta d’adjudicació
- Manca de supervisió de la documentació definitiva amb què es resol o formalitza el contracte
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
Potenciadors
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades
Perpetuadors
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades
