Vulnerabilitats
- Confidencialitat de la informació del contracte que s’està preparant; informació que es coneix per raó del càrrec o lloc de treball que s’ocupa i quan encara no s’ha fet pública.
És, per tant, particularment important per a la posterior fase de licitació que tots els operadors econòmics tinguin accés a la mateixa informació i en el mateix moment i condicions, per garantir la igualtat i la no-discriminació dels futurs candidats o licitadors.
Riscos identificats
- No detectar conflictes d’interès de servidors públics que tenen accés a informació sobre la contractació que es prepara i que encara no s’ha fet pública.
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’informació privilegiada.
- Avançar informació a determinats operadors econòmics abans que s’hagi fet pública, com a mínim, als mitjans legalment previstos.
- Proporcionar informació que no es preveu incloure en els plecs però que pot condicionar la concurrència o que pot contribuir a que el receptor prepari una millor oferta.
Algunes pràctiques associades
- Donar a l’actual contractista accés informal a informació que encara no s’ha publicat, atorgant-li així un avantatge competitiu a l’hora de preparar l’oferta que presentarà en fase de licitació.
- Comunicar informació que encara no és pública a través de contactes personals informals amb potencials empreses licitadores conegudes o persones relacionades amb aquestes.
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Factors de risc
Personals
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
Organitzatius
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Insuficient transparència de les relacions de la direcció amb operadors econòmics i altres actors rellevants per al proveïment institucional
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Nínxols de coneixement no documentat sobre prestacions estratègiques que es contracten de forma recurrent
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació (en particular, afebliment funcional, per manca d’atribució explícita de les funcions de prevenció, detecció i resolució dels conflictes d’interès a alguna unitat o òrgan específic)
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
- Deficiències en la recollida, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la.
- Gestió inadequada de la informació i la documentació que no són encara públiques
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...)
Procedimentals
- Deficiències en la recollida, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la.
- Gestió inadequada de la informació i la documentació que no són encara públiques
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
Potenciadors
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades
Perpetuadors
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades
