Conceptes clau de prevenció

Integritat

Les institucions que generen confiança només poden ser aquelles que actuen de manera coherent i consistent amb les finalitats i els valors que varen justificar la seva creació. Dita sintonia és el que es coneix com integritat i és directament proporcional a la capacitat de les persones que treballen a l’organització (o que hi col·laboren) de fer-ho, no només amb estricta subjecció a l’ordenament jurídic, sinó també d’acord amb els valors del servei i l’ètica pública.

L’Oficina Antifrau engloba els riscos que cal gestionar en una institució pública sota l’expressió riscos per a la integritat, que emfatitza allò que els diferents tipus de risc tenen en comú: que la integritat de les institucions perilla.

Risc

En el llenguatge col·loquial, és freqüent assimilar risc a perill. Però tècnicament, risc és la possibilitat que es produeixi un dany, una lesió, una pèrdua, una responsabilitat o qualsevol altre efecte nociu per a una institució pública o per a l’interès general, degut a vulnerabilitats inherents (característiques intrínseques d’aquella fase del procés de compra o bé oportunitats consubstancials o inseparables del mateix), que poden ser internes o externes a aquella organització. Aquest risc es mesura amb una probabilitat.

El risc zero no existeix.

Factor de risc

Un factor de risc és qualsevol element, circumstància o influència que fa probable que un risc es materialitzi.

Risc residual

Nivell de risc tolerable per a una institució, quan els factors de risc ja s’han tractat.

Gestió de riscos per a la integritat

L’OCDE la defineix com «una arquitectura i un conjunt coordinat d’activitats i mètodes per identificar, analitzar, avaluar, tractar i fer el seguiment dels potencials riscos relacionats amb la corrupció i el frau, amb l’objectiu d’aconseguir una garantia raonable que la integritat de les institucions públiques ha estat preservada.

Les fases d’aquest procés (identificar, analitzar, avaluar, tractar i fer el seguiment) són les que guiaran la proposta, que trobareu en aquesta guia, per a la gestió dels riscos en la contractació pública de la vostra institució.

Irregularitat

En el context de la regulació de la Unió Europea, irregularitat és un concepte ampli que comprèn infraccions normatives, per acció o omissió, que tenen com a efecte un perjudici per al pressupost de la Unió. La Comissió Europea emfatitza l’amplitud d’aquest concepte assenyalant que abasta totes les irregularitats «siguin intencionades o no».

Frau

En el marc de la Unió Europea, qualsevol acció o omissió intencionada, relativa a:

l’ús o presentació de declaracions o documents falsos, inexactes o incomplets, que tinguin per efecte la percepció o la retenció indeguda de fons procedents del pressupost general de les Comunitats Europees o dels pressupostos administrats per les Comunitats Europees o pel seu compte
l’incompliment d’una obligació expressa de comunicar una informació, que tingui el mateix efecte
el desviament dels mateixos fons amb finalitats diferents d’aquelles per a les quals foren concebuts en un principi.

Corrupció

L’Oficina Antifrau, als efectes de la seva tasca preventiva, defineix corrupció pública com l’abús de la posició o càrrec públic en benefici privat.

En la seva política anticorrupció, la Unió Europea distingeix la noció de corrupció pròpia del dret penal, necessàriament més estricta, d’una noció més àmplia emprada en el vessant preventiu. En aquest segon sentit, la Unió Europea empra la definició del Programa Global de Nacions Unides contra la Corrupció i defineix corrupció com «l’abús de poder per obtenir beneficis de caràcter privat», en la qual queda inclòs tant el poder des de l’ocupació d’un càrrec o lloc de treball públic (corrupció pública) com des del poder al sector privat (corrupció privada).

Conflicte d'interès

L’Oficina Antifrau va establir, en el seu informe “La gestió dels conflictes d’interès en el sector públic de Catalunya”, que una persona es troba en una situació de conflicte d’interès quan ha d’exercir el seu judici o discerniment professional per a —o en nom de— una altra persona que legítimament confia en el seu judici, i té un interès particular que podria interferir en l’exercici adient de la seva responsabilitat professional.

Per tant, el conflicte d’interès no és un acte de corrupció, és un risc de corrupció.

Documents de treball núm. 2 | L'objecte de la prevenció que es demana als òrgans de contractació

Favoritisme

És una traducció del terme favoritism emprat a la bibliografia en llengua anglesa per englobar tot tipus de pràctiques de parcialitat o tracte de favor il·legítim per part d’un servidor públic a determinades persones o grups. Comprèn pràctiques com ara:

el nepotisme o parcialitat a favor de familiars;
l’amiguisme (cronyism) o pràctiques que afavoreixen les amistats, o
el clientelisme o tracte de favor a persones o grups que han aportat donacions o recolzament electoral d’algun tipus al partit polític governant o afí al servidor públic que incorre en aquesta pràctica.

Qualsevol d’aquestes pràctiques de favoritisme constitueix un tipus concret d’abús de la posició pública en benefici privat. Per això, incloem el favoritisme dins el concepte de corrupció pública.

Risc d'irregularitat

Entenem com a risc d’irregularitat la possibilitat que es produeixi qualsevol pràctica negligent, per acció o omissió, contrària a la norma legal o reglamentària que tingui com a efecte:

un perjudici en el pressupost de l’organització licitadora

Per exemple acceptar, per desconeixement de les clàusules d’un contracte, una factura en la qual es carrega com a cost addicional una prestació que, segons el contracte, està compresa ja dins el cost del servei principal i, per tant, no facturable addicionalment.

una vulneració dels principis rectors de la contractació pública

Per exemple, fragmentar l’objecte contractual per tal de tramitar mitjançant contracte menor la continuïtat d’una prestació de serveis o subministraments perquè no es va iniciar a temps la preparació i licitació del nou contracte seria una pràctica negligent contrària a la norma legal que vulneraria els principis de concurrència i igualtat de tracte encara que no suposés un perjudici pressupostari.

Risc de frau

En el nostre ordenament jurídic, la noció de frau (fiscal, comercial, etc.) té sempre dues notes comunes: la intencionalitat i l’artifici per defraudar o enganyar. Des d’aquesta perspectiva, entenem com a risc de frau la possibilitat que es produeixi qualsevol acció o omissió intencionada, contrària a la norma legal o reglamentària, que tingui com a efecte un perjudici pressupostari per a l’organització licitadora. Un exemple seria la possibilitat que en una institució s’impulsin contractes innecessaris amb l’únic objectiu d’esgotar el pressupost abans de la finalització de l’exercici anual.

Risc de corrupció

Entenem com a risc de corrupció pública la possibilitat que un servidor públic (càrrec electe, de designació política o empleat públic) abusi de la seva posició institucional en benefici privat extra-posicional. Aquest benefici pot ser:

directe (per al servidor públic) o indirecte (per a qualsevol persona, física o jurídica, relacionada amb aquell);
present (benefici aconseguit ara) o futur (promesa o expectativa de benefici),
pecuniari o de qualsevol altra naturalesa: una promoció professional, informació privilegiada, etc.

Encaixen, per tant, dins el risc de corrupció la possibilitat que es produeixi qualsevol de les pràctiques de favoritisme explicades anteriorment (nepotisme, amiguisme o clientelisme). L’exemple més clàssic seria el risc de fraccionar l’objecte del contracte per tramitar-lo com a diversos menors i adjudicar-lo directament a l’empresa d’un familiar.

Riscos per a la integritat

L’Oficina Antifrau engloba sota aquesta expressió els riscos que cal gestionar en una institució pública, que emfatitza allò que els diferents tipus de risc tenen en comú, que la integritat de les institucions perilla.

Planificació preventiva

Disseny d’actuacions orientades a evitar, en la mesura del possible, que els riscos identificats es materialitzin o a reduir-ne la probabilitat que ho facin.

Aquesta planificació es plasma en un pla de prevenció que conté les mesures preventives que aquella organització en concret necessita, així com una assignació dels recursos necessaris per implantar-les i el tipus de seguiment que requeriran.

Planificació contingent

Disseny dels mecanismes per detectar el més aviat possible els riscos que ja s’han materialitzat i per respondre-hi per evitar que s’agreugin les conseqüències. Aquesta tasca es plasma en el pla de contingència.

Pla d'integritat

També se'l pot anomenar pla de gestió de riscos per a la integritat i engloba tant el pla de prevenció com el pla de contingència. Una gestió integral dels riscos de la contractació pública d’una institució ha de garantir la incorporació d’ambdós tipus de mesures al seu pla d’integritat.

Aquesta taula sintetitza les claus per distingir la gestió preventiva i contingent dels riscos.