Vulnerabilitats
- Oportunitats de biaixos en jutjament per discernir es modificacions dera prestacion o des tèrmes que s’a d’executar que son estrictaments de besonh, atengudes es incidéncies o es imprevisti sorgidi pendent era execucion deth contracte, respècte des modificacions que desvirtuen eth contracte iniciau enquiath punt que lo convertissen en un contracte diferent
- Oportunitats d’influéncies extèrnes o pressions intèrnes entà modificar injustificadament un contracte
Eth legislador sage de a redusir aguestes oportunitats a trauès d’obligacions de transparéncia, de motivacion des decisions, contraròtles intèrnes e era regulacion des limits as modificacions contractuaus, prorrògues o as contractes complementaris
Totun, cau tier en compde que, en escadences, aguestes modificacions non se formalizen, mès que, simplaments, se produsissen
Vulnerabilitats
Risqui identificadi
- Non detectar es conflictes d’interès des persones que participen ara prepausa o preparacion de quina modificacion contractuau que sigue o plan eth que an ascendència jeràrquica o foncionau sobri aqueres
- Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims en escambi de modificar injustificadament eth contracte
- Aprovar modificacions que afècten ath contengut essenciau deth contracte: qu'altèren er objectatz o impòrt globau; que càmbien er equilibratz deth contracte en benefici dera emprenuda contractista; qu'introdusisquen condicions que aurien permetut era seleccion de candidats diferenti o era seleccion d’un adjudicatari diferent en fasa de licitacion, eca
- Acceptar modificacions de facto der objectatz deth contracte o es condicions d’execucion
- Aprovar o non detectar, segons eth cas, era substitucion injustificada o irregulara der adjudicatari o der executor (se se subcontracta) deth contracte
- Aprovar prorrògues deth contracte innecessari o injustificables
- Aprovar contractes complementaris injustificats o irregulari
Risqui identificadi
Bères practiques associades
- Aprovar era modificacion de contractes d’òbre damb informes de supervision desfavorabla
- Executar servicis non previsti iniciauments as plecs en tot profitar objèctes contractuaus o descripcions des prestacions fòrça grèves o imprecises
- Acceptar o non detectar, segons eth cas, era subcontractació dera totalitat deth contracte (per exemple, d’ua òbra) o plan contrària ath que s’establís as plecs
- Impulsar prorrògues immediataments dempús dera formalització deth contracte, quan encara non ei possible avalorar era convenença dera prorròga
Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples
Bères practiques associades
Factors de risc
Personaus
Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.
- «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
- Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
- Deficienta gestion des conflictes d’interès
- Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
- Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
- Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
- Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
- Deficient desvolopament des competéncies de crompe
- Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
- Supervision jeràrquica deficitària
Personaus
Organitzatius
Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).
Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau
- Manca de vision globau dera aguda de besonh d’òbres, subministraments e servicis entath mandat e consecutius disfuncions ena planificacion dera contractacion
- Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
- Decisions politiques que creen compromisi d’impossibla compliment damb era nòrma en vigor
Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau
- Adopcion d’estrategies de provediment que supèren era capacitat de crompe institucionau
- Manca de seguiment e avaloracion des estrategies de provediment
- Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
- Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, eth particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
- Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
- Insuficiència d’estruments organitzatives o canaus de supòrt institucionau a la crompe intègra e professionau
Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment
- Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion
- Afebliment organitzatiu dera figura deth responsable deth contracte
Factors restacadi damb era gestion pressupostària
- Reduccion deth periòde d’execucion ordinària deth pressupòst
- Desvinculació deth provediment per çò qu'ei deth cicle pressupostari
Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans
- Planificacion o pressupòst de recorsi umans inadequadi ath perfil de crompe, era estrategia de provediment institucionau o ath sòn seguiment e avaloracion
- Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat en la crompe publica
- Politiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Organitzatius
Procedimentaus
Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.
- Supervision insufisenta dera execucion entà detectar incidéncies o incompliments e garantir era corrècta recepcion dera prestacion
- Gestion negligent des incidéncies vengudes e es incompliments materializadi
Procedimentaus
Potenciadors
Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.
- Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
- Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
- Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
- Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
- Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
- Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
- Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.
- Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
- Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
- Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
- Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
- Manca de mecanismes d’orientacion etica formaus e informaus o deficits ena sua gestion
- Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
- Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau
Perpetuadors
Factors de risc
