Oficina Antifrau
de Catalunya

Era transparéncia ei un principi de caractèr transversau aplicable a toti es encastres dera gestion publica. Mès es mesures de transparéncia pòden constituïr un estrument de deteccion d’interèssi per miei de quate manifestacions: era publicitat activa, era dreita d’accès ara informacion, era publicitat registral e era publicitat en jornaus oficiaus.

Era transversalitat deth principi de transparéncia explique que, en tractament d’aute estruments d’aguest informe, i age aspèctes restacadi damb aguest principi, coma quan mos referim ara publicitat des sancions o des autorizacions de compatibilitat, qu'era transparéncia perseguís fins diferentes qu'era deteccion d’interèssi: eth retiment de compdes, er apariament dera confidança publica o era dissuasió d’incompliments, entre d’aute.

Eres mesures de transparéncia e publicitat, amassa damb es declaracions, actuen coma un estrument mès entà garantir era imparcialitat des servidors publics, a talh d’estrument preventiu de deteccion de risqui deuant quin conflicte que sigue d’interès, aparent, potenciau o reau, e «se materializen ena creacion de registres de bens e activitats, comunicacion de donades e informacions, creacion d’organs ad hoc, eca.»

Totun, deth temps qu'es declaracions constituïssen un déuer formau eth compliment que nerequè dessús es servidors publics, eth compliment des mesures de transparéncia e de gestion registral ei responsabilitat deth mos o eth organisme public coma subjècte obligat pera nòrma de transparéncia e accès ara informacion publica.

Les lleis promulgades en matèria de transparència, tant per les Corts Generals com pel Parlament de Catalunya, contenen deures i preceptes diversos, que potencien i promouen la transparència i la publicitat en la gestió del règim d’incompatibilitats dels servidors públics. Aquests nous deures i exigències van més enllà de les obligacions de transparència ja establertes abans en l’ordenament, com ara la publicació anual de declaracions d’activitats i béns dels directius, dels habilitats nacionals i dels càrrecs electes locals (art. 75.7 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local), o la publicitat dels registres, tant d’activitats com de béns patrimonials, dels càrrecs electes locals i dels habilitats nacionals que ocupen llocs de lliure designació (art. 75.7 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local) i del Registre d’activitats dels alts càrrecs de la Generalitat (art. 14.4 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre).

Especialment la Llei 19/2014, del 29 de desembre ordena la inclusió, en el portal de la transparència de la Generalitat, tant de les resolucions sobre incompatibilitats (art. 9.1 m), com de les resolucions sobre declaracions (art. 11.1 d) dels alts càrrecs, alhora que estableix expressament el caràcter públic de la «declaració de situació patrimonial», que, d’acord amb l’article 56.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de formular aquests servidors públics. Pel que fa a les declaracions dels diputats, si bé inicialment la publicitat es restringia a les declaracions d’activitats, amb la modificació del Reglament del Parlament, del 8 de juliol de 2015, la publicitat s’amplia a la declaració de béns, i ambdues s’han de publicar en el Portal de la Transparència del Parlament. Per la seva banda, l’article 19 del Codi de Conducta dels membres del Parlament de Catalunya estableix expressament el caràcter públic de la informació inclosa en la declaració d’interessos econòmics, a la qual es podrà accedir per mitjà del Portal de la Transparència.

Els registres d’activitats i els registres de béns i drets patrimonials donen fe de continguts diversos, com ja hem esmentat, encara que tenen una significació molt diferent, per la qual cosa els seus continguts respectius condicionen el règim de publicitat i accés aplicable a cadascun: la major o menor publicitat de les dades registrades dependrà en cada cas, de manera que serà més controvertida com més sensibles siguin les dades que consten en el registre. D’aquesta manera, l’accés reservat a determinats continguts busca conciliar la finalitat perseguida pel règim d’incompatibilitats de lluitar contra la producció de conflictes d’interès i mantenir alhora el dret a la intimitat.

Com ja s’ha apuntat, en el nostre ordenament es reconeix la publicitat dels registres tant d’activitats com de béns patrimonials dels càrrecs electes locals i dels habilitats nacionals que ocupen llocs de lliure designació (art. 75.7 i DA 15ª de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local), encara que només s’admet el caràcter públic del Registre d’activitats dels alts càrrecs de la Generalitat (art. 14.4 de la Llei 13/2005, del 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.).

Per la seva banda, la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat tot i que també proclama el caràcter reservat del Registre electrònic de béns i drets patrimonials (art. 21.3), sí que estableix que el contingut de les declaracions es publiqui en el Boletín Oficial del Estado, com també admet la publicitat d’una declaració comprensiva de la situació patrimonial dels alts càrrecs (art. 21.5).

El desenvolupament reglamentari d’aquesta norma s’ha produït amb l’aprovació del Reial decret1208/2018, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es desenvolupen els títols preliminar, I i III de la Llei 3/2015, del 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat.

En el cas dels alts càrrecs de la Generalitat, la Circular 3/2006 sobre aplicació de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat estableix que un cop transcorreguts dos anys des de la pèrdua de la condició d’alt càrrec es cancel·laran les dades que consten en els registres. En el mateix termini, també es destruirà la documentació aportada, llevat que l’alt càrrec sol·liciti la devolució de la documentació. Aquesta disposició limita substancialment la possibilitat d’accés a aquesta informació, circumstància que encara resulta més greu pel fet que es tracta d’un instrument mancat de valor normatiu.

Finalment, l’estudi de l’OCDE «Government at Glance» del 2015, que presenta un quadre comparatiu sobre la publicació dels interessos particulars i la informació relacionada amb els conflictes d’interès per països, en el qual es reflecteix la situació a l’Estat espanyol, destaca l’opacitat pel que fa als càrrecs de designació política (political appointees) nomenats pel poder executiu, atès que no estan obligats a declarar ingressos, deutes, activitats externes remunerades o no, ni regals.

Al Regne Unit, la ciutadania pot accedir a través d’Internet a les declaracions dels parlamentaris, dels membres de l’executiu i d’alguns funcionaris (alts càrrecs, assessors del Gabinet, assistents del Parlament). Per als membres de l’executiu, es publiquen per Internet les despeses que han tingut i els regals rebuts, com també les reunions que han mantingut els assessors del Gabinet. Fins i tot els periodistes que cobreixen les notícies del Parlament han de publicar els seus interessos en línia. A més, es facilita una plataforma perquè els ciutadans denunciïn irregularitats i es publiquen les investigacions que duu a terme el comissionat parlamentari.

Canadà també fa públiques les investigacions que porta a terme el Comissionat de Conflictes d’Interès i Ètica.

Finalment, pel que fa a la transparència de les declaracions, l’informe «Bones pràctiques en sistemes de declaracions d’actius als països del G20» de l’any 2014 recomana afavorir-ne l’accés amb sistemes de tipus intuïtiu.

D’acord amb les constatacions i les pràctiques de referència assenyalades, l’Oficina Antifrau formula les recomanacions següents:

• Cal que els poders públics de Catalunya incorporin com a prioritat en les seves campanyes institucionals el coneixement, la promoció i la difusió entre la ciutadania del dret d’accés a la informació pública i els seus mecanismes de garantia; això facilitaria el control social sobre els interessos declarats pels subjectes obligats, que actualment és deficient.
• Cal que una norma garanteixi que la informació continguda en els registres d’interessos sigui de conservació i accés permanent.
• Cal establir el màxim nivell de transparència per a aquells col·lectius per als quals, per la naturalesa de les seves funcions i per la seva capacitat de decisió, es determini un grau més alt de risc en situacions de conflicte d’interès. En aquest sentit, cal garantir, entre altres mesures de transparència, la publicitat de l’agenda de reunions dels diputats, els membres del Govern i els alts càrrecs de l’Administració.