Vulnerabilitats
- Tensions entre gatges procedimentaus e eth besonh deth mos public de celeritat e d’assegurar era solvabilitat dera futura enterpresa contractista e era corrècta execucion deth contracte
- Marge de discrecionalitat sobri quina ei era contractacion mès idonèa e eficienta
- Oportunitats d’influéncies extèrnes o pressions intèrnes en procès de definicion deth besonh
Vulnerabilitats
Risqui identificadi
- Non detectar conflictes d’interès des servidors publics que participen dirècta o indirèctaments ena preparacion dera contractacion
- Non detectar aufèrtes de suborns, demandes de comissions o aute beneficis il·legítims a cambiament de subervier ena preparacion dera contractacion
- Escuélher procediments que limiten era concurrència injustificadament o irregularaments
- Preparar plecs que proporcionen un marge de discrecionalitat innecessari ara mesa de contractacion ara ora d'avalorar es aufèrtes, eth perjudici dera precision que requerissen es emprenudes licitadores entà preparar aufèrtes ajustades ath que reauments s'avalorarà
- Dessenhar plecs que favorisquen o prejudiciatz determinadi operators economics coneishudi (tot en tot alebar es principis de non discriminacion, igualtat de tracte, concurrència e de salvaguarda dera liura competéncia) damb era causida de determinadi elements des plecs
- Dessenhar plecs que faciliten comportaments col·lusoris (requeréncies entà participar ara licitacion, configuracion des lòts, eca.)
- Preparar plecs que faciliten que era emprenuda contractista vengue de facto un «poder adjudicador» a trauès dera subcontractació
Risqui identificadi
Bères practiques associades
- Participar as decisions restacades damb era preparacion tecnica dera contractacion, o en quin aute prètzhèt que sigue de supervision o contraròtle dera madeisha, quan s’ei en situacion de conflicte d’interès
- Fragmentar artificialment er objectatz deth contracte de forma qu'era valor estimada deth contracte permete seleccionar procediments d’adjudicacion dirècta (contracte mendre), de tramitacion mès brèu, mens obligacions de publicitat o damb un regim de contraròtle o possibilitats de recors mens rigorós (contractes non armonizadi)
- Descríuer es prestacions objectatz deth contracte a mesura d’un operator economic en particular
- Establir un pressupòst base per jos prètzi de mercat que descoratge era concurrència en fasa de licitacion (e daurirà era pòrta a tramitar modificadi en fasa d’execucion)
- Convidar tostemp es madeishi provedidors en procediments damb negociacion o es contractes mendres
- Escuélher injustificadament era tramitacion d’urgéncia
Documents de trabalh núm. 3 entà veir de aute exemples
Bères practiques associades
Factors de risc
Personaus
Restacadi damb es caracteristiques e motivacions des individus que participen ara contractacion publica d’ua institucion.
- «Reclutament» non meritocràtic des trabalhadors publics
- Manque d’inamovibilitat reau des trabalhadors que participen ara crompe publica
- Deficienta gestion des conflictes d’interès
- Manca de formacion sobri er efècte des biaixos cognitius ena prenuda de decisions
- Manca de sensibilizacion sobri etica publica e risqui entara integritat
- Manca de gestion dera carrèra des professionaus dera crompe publica
- Manque d’especialització ena nòrma de contractacion
- Deficient desvolopament des competéncies de crompe
- Desconeishement o escàs usatge d’estruments de supòrt ara crompe
- Supervision jeràrquica deficitària
Personaus
Organitzatius
Deriven de com ei organizada e com foncione era institucion (sistèmes de trabalh, praxis abituaus...).
Factors restacadi damb era direccion que incideixen en tot eth provediment institucionau
- Manca de vision globau dera aguda de besonh d’òbres, subministraments e servicis entath mandat e consecutius disfuncions ena planificacion dera contractacion
- Limits incerts o confusi entre er encastre de decision politica e eth de decision tecnicoadministrativa
- Decisions politiques que creen compromisi d’impossibla compliment damb era nòrma en vigor
- Insufisenta transparéncia des relacions dera direccion damb operators economics e aute actors considerables entath provediment institucionau
Factors restacadi damb era gestion professionau deth conjunt deth provediment institucionau
- Adopcion d’estrategies de provediment que supèren era capacitat de crompe institucionau
- Manca de seguiment e avaloracion des estrategies de provediment
- Descoordinació des unitats o organs administratius que participen ara preparacion, licitacion o execucion des contractes
- Manca de segregació de foncions en cicle de contractacion, eth particular en entitats que concentren era sua contractacion en un o pòqui mercats
- Nínxols de coneishença non documentada sobri prestacions estrategiques que se contracten de forma recurrenta
- Manca de rotacion e aute deficits ena gestion des relacions professionaus entre personau ath servici des entitats publiques e contractistes
- Insuficiència d’estruments organitzatives o canaus de supòrt institucionau a la crompe intègra e professionau
Factors restacadi damb eth contraròtle intèrne deth provediment
- Marge entà interpretar ara baisha eth nivèu de subjeccion institucionau ara nòrma de contractacion
- Afebliment organitzatiu deth contraròtle reau dera contractacion
- Afebliment organitzatiu dera figura deth responsable deth contracte
Factors restacadi damb era gestion pressupostària
- Reduccion deth periòde d’execucion ordinària deth pressupòst
- Desvinculació deth provediment per çò qu'ei deth cicle pressupostari
Factors restacadi damb era gestion des recorsi umans
- Planificacion o pressupòst de recorsi umans inadequadi ath perfil de crompe, era estrategia de provediment institucionau o ath sòn seguiment e avaloracion
- Manque d’avaloracion des nivèus de risc des lòcs de trabalh implicat ena crompe publica
- Politiques de recorsi umans que perpetuen era provisionalitat
Organitzatius
Procedimentaus
Restacadi damb com se gerís un procediment de contractacion en concrèt.
- Deficiéncies ena recuelhuda, analisi de donades e elaboracion documentau sobri eth besonh e es alternatiues entà corbir-la
- Inadequada avaloracion deth besonh de contractar o dera idoneïtat deth contracte projectat entà corbir-la
- Planificacion o pressupostació insufisenta o pòc rigorosa
- Deficienta identificacion o descripcion der objectatz deth contracte, es sues especificacions tecniques o es condicions d’execucion
- Deficienta causida o dessenh des critèris de seleccion
- Deficienta causida e ponderació des critèris d’adjudicacion o dessenh des sistèmes de puntuacion
- Usatge distorsionat o non genuí de lindaus, durades, terminis e excepcions dera nòrma
Procedimentaus
Potenciadors
Elements o circonstàncies que incrementen era probabilitat qu'es oportunitats de risc generat ena contractacion publica d'ua institucion siguen profitades.
- Modèls de comportament impropi ena cadea directiva e de comandament
- Cultures organitzatives desviades dera etica professionau publica
- Precedents de non deteccion e non sancion ena memòria organitzativa, que genèren percepcion d’impunitat
- Precedents de represalhes envèrs persones alertadores ena memòria organitzativa, que genèren pòur
- Renóncia a comunicar intèrnament es transgressions detectades e non tolerades
- Nòrmes o sistèmes de trabalh informau laguens de bèri grops que «protegissen» d’eventuau acusacions e refortilhen era percepcion d’impunitat
- Dinamiques interpersonals o grupals que refortilhen es percepcions de tolerància e impunitat des transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o deficits deth sistèma d'integritat institucionau que faciliten era perpetuació de practiques transgressores ja materializades.
- Manca de volontat e compromís damb eth foment dera integritat e era luta contra era corrupcion enes mès nauti nivèus politic e de gestion dera institucion
- Manque d’assignacion explicita de responsabilitats sobri era integritat institucionau ath long dera cadea directiva e de comandament
- Deficits ena determinacion e definicion d’integritat aplicada as foncions e responsabilitats especifiques dera institucion (còdis etics, de conducta...)
- Manque dubertura e foment deth debat etic laguens era institucion
- Manca de mecanismes d’orientacion etica formau e informaus o deficits ena sua gestion
- Manca de promocion dera cultura de lheuar era votz entà deféner er interès public e de canaus avienti d’alèrte
- Manque d’avaloracion periodica deth sistèma d’integritat institucionau
Perpetuadors
Factors de risc