Vulnerabilitats
  • Tensions entre garanties procedimentals i la necessitat de l’ens públic de celeritat i d’assegurar la solvència de la futura empresa contractista i la correcta execució del contracte.
  • Marge de discrecionalitat sobre quina és la contractació més idònia i eficient
  • Oportunitats d’influències externes o pressions internes en el procés de definició de la necessitat.
Riscos identificats
  • No detectar conflictes d’interès dels servidors públics que participen directa o indirectament en la preparació de la contractació.
  • No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’incidir en la preparació de la contractació.
  • Triar procediments que limitin la concurrència injustificadament o irregularment.
  • Preparar plecs que proporcionin un marge de discrecionalitat innecessari a la mesa de contractació a l’hora de valorar les ofertes, en perjudici de la precisió que requereixen les empreses licitadores per preparar ofertes ajustades al que realment es valorarà.
  • Dissenyar plecs que afavoreixin o perjudiquin determinats operadors econòmics coneguts (tot vulnerant els principis de no discriminació, igualtat de tracte, concurrència i de salvaguarda de la lliure competència) amb la tria de determinats elements dels plecs .
  • Dissenyar plecs que facilitin comportaments col·lusoris (requeriments per participar en la licitació, configuració dels lots, etc.).
  • Preparar plecs que facilitin que l’empresa contractista esdevingui de facto un «poder adjudicador» a través de la subcontractació.
Algunes pràctiques associades
  • Participar en les decisions relacionades amb la preparació tècnica de la contractació, o en qualsevol altra tasca de supervisió o control de la mateixa, quan s’està en situació de conflicte d’interès.
  • Fragmentar artificialment l’objecte del contracte de forma que el valor estimat del contracte permeti seleccionar procediments d’adjudicació directa (contracte menor), de tramitació més breu, menys obligacions de publicitat o amb un règim de control o possibilitats de recurs menys rigorós (contractes no harmonitzats).
  • Descriure les prestacions objecte del contracte a mida d’un operador econòmic en particular.
  • Establir un pressupost base per sota de preus de mercat que desencoratgi la concurrència en fase de licitació (i obrirà la porta a tramitar modificats en fase d’execució).
  • Convidar sempre els mateixos proveïdors en procediments amb negociació o en contractes menors.
  • Triar injustificadament la tramitació d’urgència.
Documents de treball

Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples

Factors de risc
Personals
  • «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
  • Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
  • Deficient gestió dels conflictes d’interès
  • Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
  • Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
  • Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
  • Manca d’especialització en la normativa de contractació
  • Deficient desenvolupament de les competències de compra
  • Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
  • Supervisió jeràrquica deficitària
Organitzatius

Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional

  • Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
  • Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
  • Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
  • Insuficient transparència de les relacions de la direcció amb operadors econòmics i altres actors rellevants per al proveïment institucional

Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional

  • Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
  • Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
  • Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
  • Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
  • Nínxols de coneixement no documentat sobre prestacions estratègiques que es contracten de forma recurrent
  • Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
  • Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional

Factors relacionats amb el control intern del proveïment

  • Marge per interpretar a la baixa el nivell de subjecció institucional a la normativa de contractació
  • Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
  • Afebliment organitzatiu de la figura del responsable del contracte

Factors relacionats amb la gestió pressupostària

  • Reducció del període d’execució ordinària del pressupost
  • Desvinculació del proveïment respecte al cicle pressupostari

Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans

  • Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
  • Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
  • Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Procedimentals
  • Deficiències en la recollida, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la.
  • IInadequada avaluació de la necessitat de contractar o de la idoneïtat del contracte projectat per cobrir-la
  • Planificació o pressupostació insuficient o poc rigorosa
  • Deficient identificació o descripció de l’objecte del contracte, les seves especificacions tècniques o les condicions d’execució
  • Deficient tria o disseny dels criteris de selecció
  • Deficient tria i ponderació dels criteris d’adjudicació o disseny dels sistemes de puntuació
  • Ús distorsionat o no genuí de llindars, durades, terminis i excepcions de la normativa
Potenciadors
  • Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
  • Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
  • Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
  • Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
  • Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
  • Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
  • Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Perpetuadors
  • Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
  • Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
  • Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
  • Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
  • Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
  • Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
  • Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional