Entà qué servissen?
Atenguda era varietat de designacions existentes en nòste marc normatiu, as efèctes d’aguest informe emplegam eth tèrme declaracions d’interèssi entà referir-mos, de forma generica, en quina declaracion que sigue de circonstàncies que pòden constituïr interèssi entà un servidor public.
Es declaracions d’interèssi constituïssen er estrument principau pr'amor qu'es institucions detecten interèssi des sòns servidors publics susceptibla d’originar situacions de conflictes d’interès en quinsevolhe des sues modalitats: reaus, potenciaus o aparenti. Constituïssen er exemple mès clar d’estruments legaus de prevencion deth conflicte d’interès que faciliten ex ante era transparéncia de besonh sobri es circonstàncies personaus e patrimoniaus deth servidor public.
Damb aguesta fin, es declaracions documenten formauments es manifestacions d’interèssi que lirèste ada eth obligat cada collectiu professionau. Resulte, donques, indispensable que siguen complètes, precises e veraces. Eth cas d’omissions o falsetats, involontàries o doloses, era majoria des païsi damb sistèmes de declaracion d’interèssi raonablement desvolopadi definissen infraccions que includissen quinsevolhe des defèctes anteriors. Onze des vint païsi examinadi pera OCDE en sòn estudi de 2011 establissen sancions en toti aguesti casi, quitament penaus.
Es determinadi casi, era simpla declaracion pòt èster sufisent entà gerir es problèmes que se deriven d’ua situacion de conflicte d’interès. Ei eth cas des conflictes aparenti, qu'era declaracion, per era madeisha, ara aptitud d’esvair eth dobte e, donques, d’eliminar eth conflicte, el quau solament ère aparent mès podie erosionar era confidança publica.
Enes conflictes reaus e enes potenciaus, per contra, era declaracion constituís sonque un prumèr pas, eth dera deteccion deth conflicte, que, maugrat que resulte insufisent, ei essenciau entà gerir-lo. De hèt, en quasi quina posicion que sigue en sector public, era simpla revelacion dera existéncia d’un conflicte d’interès non serà ua solucion satisfasenta, e, donques, era responsa ath conflicte requerirà bèth tipe de gestion posteriora. Quitament en tot acceptar aguest punt, era declaracion o revelacion deth conflicte d’interès a utilitat pr'amor que:
- evite era traïson dera confidança qu'es persones an dret a depausar en discerniment d’aqueth servidor public;
- evite era deslleialtat envèrs era organizacion que trabalhe entà eth, e
- òbri era pòrta a aute mecanismes de responsa, ja siguen d’eliminacion der interès particular (s'ei plausible) o d’evitació dera influéncia d’aguest sobri eth déuer professionau.
Es conflictes d’interès non tostemp se meten en evidéncia en moment iniciau de nomentament deth cargue public, mès que se pòden vier posterioraments, que causa serà entà eth mès malaisida detectar-les. En aguest sens, e atengut qu'es situacions patrimoniaus o personaus que pòden generar conflictes d’interès se tròben permanentaments subjèctes a cambiaments, es estruments de contraròtle preventiu lescau èster capables de mantier un seguiment actualizat dera informacion e, en conseqüéncia, adoptar de forma eficienta es mesures adequades ath cambiament. Aguesta arrason explique eth déuer d’actualizar es contenguts des declaracions de bens e activitats, cada viatge que se produsisquen cambiaments.
En moment de concretar era posita des obligacions de declarar, ei essenciau préner en consideracion, d'acòrd damb era analisi de risqui de cada collectiu professionau, es ahèrs següent:
- Posita subjectiva que lescau auer. Lescau declarar totes es persones dera organizacion? O solaments eth que assumissen ues responsabilitats determinades? Tanben es familhau de prumèr grad? E es de dusau grad?
- Objècte dera declaracion. Qué cau includir ena declaracion? Era OCDE, ena recèrca comparada entre païsi, identifique sies grani airau d'interèssi, bères ues pro coneishudes (ingrèssi, actius patrimoniau o financèrs, eca.) e d'aute digne de consideracion segons eth collectiu professionau que se netracte (per exemple, regals o identificacion de cobles, familhau e d'aute persones damb qui s'a relacion).
- Moment de declarar. En moment de préner possession deth cargue o de cessar en cargue e quan cambiaràn es circonstàncies? O conven renauir era declaracion periodicaments?
- Contraròtle des declaracions. Qual licau controtlar era presentacion e era informacion contenguda en aguestes declaracions? Entà determinadi collectius, pòt èster factible un sistèma de revision exaustiva? En d'aute, pòt èster sufisent un sistèma de comprovació per miei d'un mostreig aleatori?
- Transparéncia des declaracions. Quin licau èster eth grad de publicitat (activa o passiva) des declaracions de cada collectiu professionau subjècte ath déuer de declarar?
Entà qué servissen?
Tractament normatiu
En nòste marc normatiu, eth déuer de declarar interèssi afècte principauments es cargues d'eleccion o designacion politica e dèishe ath marge era ampla majoria des trabalhadors publics. Eth contengut des declaracions e eth moment que cau presentar-les vàrien segons eth collectiu, e non semble qu'aguestes diferéncies arrespóner a critèris de risc. Quitaments era terminologia que se designe damb eth cada tipe de declaracion ei diferenta segons era nòrma —declaracion d'activitats, declaracion patrimoniau e d'interèssi, e declaracion complementària segons Lei 13/2005, deth 27 de deseme, d'eth regim d'incompatibilitats des nauti cargues ath servici dera Generalitat; declaracion sus bens e drets patrimoniau e declaracion de causes de possibla incompatibilitat e d'activitats que proporcionen o poguen proporcionar ingrèssi economics dusaus era Lei 7/1985, deth 2 d'abriu, reguladora des bases d'eth regim locau, e fin finau, declaracion de situacion patrimoniau segons era Lei 19/2014, deth 29 de deseme, de transparéncia, accès ara informacion publica e bona govèrn—, enquiath punt que dificulte era comparabilitat entre collectius.
Deputats en Parlament de Catalonha
Lescau presentar en Parlament, segons eth modèl aprovat pera Mesa:
- Ua declaracion des activitats professionaus, laboraus o empresariaus que exercissen e des cargues publics que aucupen.
- Ua declaracion de bens, que licau detalhar er auviatge de qui declare. Aguesta declaracion se licau presentar tanben en acabar eth mandat o en pèrder era condicion de deputat. En cas que i age cap cambiament ena situacion relativa as activitats o es cargues publics declaradi pes deputats, aguesti ac lescau comunicar ara Comission der Estatut des Deputats en termini d’un mes dempús de que s’a produsit, entà per'mor que era Comission emete un jutjament, se escau, en relacion damb era naua situacion, en termini d'ueit dies. S'eth cambiament que se declare consistís en cessament de bèth cargue o activitat, era Comission non a d’elaborar eth jutjament.
- Lescau presentar, abans deth 30 de junhsèga de cada an, ua còpia dera declaracion de liquidacion de l’impòst sobri era renda e er auviatge presentat ara Administracion tributària deth madeish exercici, o era certificacion de non aué'c hèt, en cas que non siguen obligadi a presentar-la.
Er incompliment dera comunicacion de cambiaments enes activitats declarades o era non-presentacion de còpia des declaracions tributàries pòt comportar era suspension des drets economics pendent un periòde maximal d’un mes, acordada peth Plen deth Parlament a prepausa dera Comission der Estatut des Deputats, dempús d’auer instruït er expedient corresponent e d’auer escotat eth deputat afectat.
Ath delà, d’acòrd damb eth Còdi de conducta des membres deth Parlament de Catalonha, es deputats lescau presentar addicionalment, en termini de dus mesi a compdar dempús dera constitucion deth Parlament o der aquesiment dera condicion de deputat, ua declaracion d’interèssi economics (art. 18 deth Còdi de conducta des membres deth Parlament de Catalonha) e, damb caractèr volontari, ua declaracion complementària relativa as activitats professionaus acomplides pes deputats es ans immediataments anteriors ara eleccion e tanben as activitats professionaus e empresariaus deth sòn cònjuge o convivent damb anàloga relacion d’afectivitat (art. 21 deth Còdi de conducta des membres deth Parlament de Catalonha).
Era Mesa de Parlament pòt requerir era aportacion dera informacion que lihè referéncia ada eth era declaracion complementària quan serà de besonh entà garantir eth compliment deth Còdi de conducta des membres deth parlament de Catalonha.
Deputats en Parlament de Catalonha
Nauti cargues dera Generalitat
Presentacion telematica des declaracions en un solet document previstes ara Lei 13/2005, de 27 de deseme, deth regim d’incompatibilitats des nauti cargues ath servici dera Generalitat (activitats, bens patrimoniaus e d’interèssi e complementària).
Guia entara presentacion dera declaracion d’activitats, complementària, e de bens patrimoniaus e d’interèssi des nauti cargues.
Per çò qu'ei deth cessament, era declaracion cònste unicaments de dus apartats que s’an de ramplir referents as activitats privades entà exercir dempús deth cessament; era part en tot correspóner ara declaracion de bens e auviatge a dues colomnes d’impòrts que rebat eth moment actuau e eth que rebat es donades en moment deth nomentament e includís un impòrt sobri era variacion der auviatge.
Nauti cargues dera Generalitat
Cargues elegidi, personau directiu e foncionaris d’abilitacion nacionau qu'aucupen lòcs de trabalh provedit mejançant liura designacion as corporacions locaus
Lescau formular es declaracions següentes:
- Declaracion sobri causes de possibla incompatibilitat e sobri quina activitat que sigue que les proporcione o pogue proporcionar ingrèssi economics.
- Declaracion de bens patrimoniaus e dera participacion en societats de tot tipes, damb informacion des societats participades per aguestes e des liquidacions des impòsti sobri era renda, auviatge e, se escau, societats. En çò que tanh as terminis, es declaracions se lescau hèr enes modèls aprovadi pes plens respectius e:
- abans dera prenuda de possession,
- ena escadença deth cessament e ara fin deth mandat, e
- quan se modificaràn es circonstàncies de hèt.
Cargues elegidi, personau directiu e foncionaris d’abilitacion nacionau qu'aucupen lòcs de trabalh provedit mejançant liura designacion as corporacions locaus
Personau ath servici des administracions
Actuauments es trabalhadors publics non an cap obligacion de presentar declaracions d’interèssi. Cèrtaments, er ordenament establís ua «declaracion d’activitats» en cas que se pretene exercir ua dusau activitat o lòc de trabalh public o privat, mès aguesta declaracion constituís de hèt ua sollicitud d’autorizacion e non un estrument de deteccion d’interèssi per se.
Personau ath servici des administracions
Tractament normatiu
Practiques de referéncia
Es declaracions d’interèssi coma estrument de deteccion son implantades largaments enes païsi deth nòste entorn. En aguest sens, er informatz «Bones practiques enes sistèmes de declaracions d’activa enes païsi deth G20», deth 2014, expose qu'en 91% des païsi membres deth G20 i a era obligacion de presentar declaracions d’accions, participacions e valors. Ara seguida s’exposen bères ues des melhores practiques per çò qu'ei des subjèctes obligadi a declarar, ath periòde respècti que se nedeclaren interèssi e ath contraròtle e era gestion des declaracions.
Conscienti dera importància d’aguest estrument, bèri païsi an optat entà elevar eth grad d'emparament des bens juridics en jòc e an previst conseqüéncies penaus a fauta de non-declaracion o declaracion damb donades fausses, coma França, Itàlia, Polonha e eth Reialme Unit.
Aute subjèctes obligadi a declarar
Maugrat qu'en nòste modèl es subjèctes obligadi a declarar son, majoritàriaments, cargues d’eleccion o designacion politica, i a de aute modèls que era obligacion de declarar s’esten a aute collectius de servidors publics.
En França, era Lei num. 2016-843, dera 20 d’en abriu de 2016, relativa ara deontologia e es drets e obligacions des foncionaris, establís qu'eth nomentament en un des lòcs publics qu'eth nivèu jeràrquic o era natura des foncions atau ac justifiquen, mencionadi en un decrèt deth Conselh d’Estat, serà condicionat ara presentacion prealabla d’ua declaracion d’interèssi exaustius e sincèri per part deth foncionari.
Es tèrmes generaus, es païsi d’Euròpa centrau e der èst tenden a includir era majoria des servidors publics entre es subjèctes obligadi. Atau, per exemple, en Bòsnia e Ercegovina eth cònjuge deth foncionari, es pairs, es suers e es hilhs se considèren «parents pròplèus» e son obligadi a declarar.
Ara Union Europèa, se contròtlen es interèssi de toti es foncionaris, maugrat qu'aguesta obligacion de declarar ara ora de préner possession se substituís per un contraròtle anterior ath nomentament. Atau madeish, bères agéncies dera Union Europèa an optat pr'amor qu'es sòns membres presenten, ath delà, ua declaracion annau d’interèssi.
En Brasil, era nòrma de conflictes d’interès s’aplique as nauti cargues, mès tanben as servidors publics que per arrason deth sòn cargue an accès a informacion privilegiada, susceptibla d’aportar beneficis economics o financèrs ath servidor o a ua tresau persona (Lei 12.813, deth 16 de mai de 2013).
Aute subjèctes obligadi a declarar
Informacions relatives a activitats anteriores ara prenuda de possession
Eth Còdi de Conducta des membres deth Parlament de Catalonha dispòse coma novetat entara declaracion d’interèssi economics e entara declaracion complementària, facilitar informacion sobri es activitats professionaus desvolopades pes deputats es ans anteriors ara eleccion.
Er article 16.1 dera Lei 3/2015, deth 30 de març, reguladora der exercici der naut cargue dera Administracion generau dera Estada establís qu'era declaracion d’activitats s’estene as activitats qu'aguest age desvolopat pendent es dus ans anteriors ara prenuda de possession.
En madeish sens, era Comission de Renauiment e dera Deontologia dera Vida Publica (França, 2012) recomanèc agranir a un termini de cinc ans eth periòde de declaracion d’activitats. Actuauments en França, es subjèctes obligadi lescau presentar es declaracions en un termini de dus mesi comptadors dempús deth nomentament e declarar es interèssi actuaus e es des cinc ans anteriors ara prenuda de possession. Atau madeish, es cargues elegidi der Ajuntament de París declaren es activitats prealables d’assessorament, participacion en organs directius publics o privadi, activitats benèfiques, coma tanben es foncions, es mandats e es activitats professionaus deth cònjuge o eth coble enquiara data dera prenuda de possession.
Informacions relatives a activitats anteriores ara prenuda de possession
Comprovació de veracitat e completesa des declaracions
Er exercici de comprovació deth contengut des declaracions requerís era collaboracion des organs de contraròtle damb aute organismes publics que dispòsen de donades de contrast, era particulara era Administracion tributària, coma tanben de aute donades ja existentes en registres publics (dera proprietat, mercantiles, etc.).
En França, era obligacion de collaborar l’a imposada recentaments era Lei de transparéncia deth 2013. Era Nauta Autoritat entara Transparéncia dera Vida Publica de França exercís un papèr actiu en examen deth contengut des declaracions. Era Autoritat transmet ara Administracion tributària (Administracion fiscau) es declaracions dera situacion patrimoniau des ministres e parlamentaris. En termini des trenta dies següents ara sua recepcion, era Administracion tributària comunique ara Autoritat toti es elements que li lescau perméter apreciar era exhaustivitat, exactitud e sinceritat des declaracions. Quan detecte qu'ua declaracion non ei deth tot exacta o non ei exaustiva, formule un jutjament de transcendéncia publica (accessibla en web en un termini de tres mesi), e se considère qu'es hèts son susceptibles de constituïr infraccion penau, ne da traslat ath Ministèri Fiscau.
Comprovació de veracitat e completesa des declaracions
Gestion informatitzada des declaracions d’interèssi
Era OCDE recomane qu'es declaracions d’interèssi se tracten eth format electronic entà facilitar eth transvasament deth contengut ara basa de donades der organ de contraròtle. Ath sòn torn, era Nauta Autoritat francesa, en prumèr informe annau deth 2015, recomane eth caractèr obligatòri d’efectuar es declaracions per mejans telematics (télédéclarations) damb er objectiu de simplificar e melhorar la liste d’informacions sollicitades.
Bèri païsi ja apliquen aguestes recomanacions. Dinamarca e Suècia an introdusit bases de donades electroniques enes sòns sistèmes de gestion, qu'es donades s'arrecuelhen en ua sòrta de borrolhon, procedenti de diferentes hònts d’informacion, de sòrta qu'eth subjècte obligat simplaments licau verificar-les o plan ahíger o esmendar eth que sigatz incompletes o errònies.
Gestion informatitzada des declaracions d’interèssi
Practiques de referéncia
Recomanacions
Cau modificar era regulacion actuau d’aguest estrument de deteccion d’interèssi per tau d’incorporar-i ua analisi exaustiva de risqui entà toti es col·lectius de servidors publics, en tot tier en compde es foncions que exercissen e eth sòn nivèu de responsabilitat.
Aguesta analisi de risqui permeterà:
- Determinar naui subjèctes obligadi a presentar declaracions. Atau, cau que determinadi trabalhadors publics damb responsabilitats anautites, e que enquia ara non èren obligadi, s’incorpòren ath regim de declaracion obligatòria.
- Adaptar es contenguts objècti de declaracion d’interèssi entà hèr-les mès o mens exaustius e tostemp homogenis per nivèus de risc. Açò implicarà avalorar era convenença d’includir interèssi de familhaus o convivents entàs perfils de mès risc.
- Agranir era posita temporau des declaracions d’activitats entà includir-i es anteriores ara prenuda de possession que siguen pro significatives dera trajectòria professionau, en tot préner coma referéncia es melhores practiques presentades abans (de dus a cinc ans).
- Incrementar eth nivèu de publicitat des contenguts des declaracions, en tot establir critèris homogenis entà collectius damb nivèus de risc similar.
Per çò qu'ei des modèls de declaracions, recomanam eth següent:
- Unificar era nomenclatura entà cada tipe de declaracion, independentaments deth col· lectiu subjècte ara obligacion de declarar.
- Aprovar aguesti modèls mejançant disposicions de caractèr generau, subjèctes a publicitat oficiau.
- Facilitar que se poguen ramplir per mejans telematics que simplifiquen eth tractament posterior pes organs de contraròtle.
- Méter aguesti modèls ara posita deth public enes portaus dera transparéncia que establís era legislacion.
En çò que tanh ath modèl de declaracion d’activitats, se recomane qu'arrecuelhe tanben de aute hònts d’ingrèssi, coma, per exemple, es participacions societàries. Er objectiu non ei conéisher era quantia (mès pròpri dera declaracion de situacion patrimoniau), mès eth nòm dera hònt, donques que constituïssen interèssi considerables e susceptibles de crear importantes situacions de conflicte d’interès potenciau.
Quan es subjèctes obligadi a presentar declaracions tributàries amassa damb es declaracions d’interèssi optaràn entà autorizar es entitats publiques a obtier-les dera Administracion tributària competenta, cau hèr aguest tramit tostemp e de forma diligent.
Fin finau, calerie qu'era legislacion —administrativa o penau— establisse bèra conseqüéncia juridica especifica entà sancionar er incompliment deth déuer de declarar toti es interèssi de manèra complèta e veraç, pera manca de comunicacion de quina modificacion que sigue en relacion damb era declaracion iniciau, coma tanben pera non-declaracion en moment de cessar. En aguest sens se pòt destacar eth regim sancionador establit peth Còdi de conducta des membres de Parlament de Catalonha per incompliment des déuers de declaracion des membres deth Parlament de Catalonha.
Recomanacions
