Vulnerabilitats
  • Oportunitats d’influències externes o pressions internes per tal que no s’exigeixin responsabilitats.
  • Oportunitats per a no incoar (o no resoldre adientment) procediments d’exigència de responsabilitats.

Aquesta manca d’exigència de responsabilitats incrementa la probabilitat que en posteriors contractacions d’aquella entitat adjudicadora es materialitzi qualsevol dels riscos identificats en les 11 àrees anteriors

Riscos identificats
  • No detectar els conflictes d’interès de les persones responsables de proposar o incoar els procediments adients d’exigència de responsabilitat o bé aquelles que tenen ascendència jeràrquica o funcional sobre les primeres.
  • No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi de no exigir responsabilitats per incompliments contractuals.
  • No exigir les responsabilitats legalment previstes als adjudicataris per incompliments de la normativa de contractació o dels plecs contractuals.
  • No exigir responsabilitats als servidors públics que incorren en pràctiques irregulars, fraudulentes o corruptes o faciliten la seva materialització.
Algunes pràctiques associades
  • No proposar o no incoar el procediment per tramitar les penalitats previstes per incompliment del contracte, per exemple:
    • per reduir el preu unitari per manca de qualitat, quan així està reconegut als plecs de prescripcions tècniques.
    • per sancionar els incompliments dels terminis d’execució totals imputables al contractista.
  • No instar la revisió d’ofici quan es detecten causes que ho justifiquen o bé, si caduca el procediment iniciat de revisió, no tornar a incoar-lo quan no ha prescrit la infracció que la justifica.
  • Retornar les garanties abans de temps per donar liquiditat a un contractista.
Documents de treball

Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples

Factors de risc
Personals
  • «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
  • Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
  • Deficient gestió dels conflictes d’interès
  • Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
  • Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
  • Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
  • Manca d’especialització en la normativa de contractació
  • Deficient desenvolupament de les competències de compra
  • Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
  • Supervisió jeràrquica deficitària
Organitzatius

Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional

  • Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
  • Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
  • Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent

Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional

  • Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
  • Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
  • Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
  • Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
  • Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
  • Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional

Factors relacionats amb el control intern del proveïment

  • Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
  • Afebliment organitzatiu de la figura del responsable del contracte

Factors relacionats amb la gestió pressupostària

  • Pressions internes per exhaurir el pressupost anual
  • Reducció del període d’execució ordinària del pressupost
  • Desvinculació del proveïment respecte al cicle pressupostari

Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans

  • Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
  • Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
  • Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat.

 

Procedimentals
  • Supervisió insuficient de l’execució per detectar incidències o incompliments i garantir la correcta recepció de la prestació (creen oportunitats o estímuls indirectes)
  • Gestió negligent de les incidències esdevingudes i els incompliments materialitzats (creen oportunitats o estímuls indirectes)
  • Ineficàcia o ineficiència dels mecanismes d’exigència de responsabilitats
Potenciadors
  • Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
  • Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
  • Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
  • Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
  • Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
  • Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
  • Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Perpetuadors
  • Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
  • Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
  • Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
  • Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
  • Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
  • Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
  • Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional