Per a què serveixen?

Aquesta és una eina potent que persegueix garantir l’eficàcia de les eines de detecció i gestió dels conflictes d’interès. Davant l’incompliment de qualsevol dels deures derivats de les eines preventives esmentades, és necessària la reacció administrativa i, fins i tot, penal, entesa com una mesura contingent que tendeix a reduir la gravetat de les conseqüències de l’incompliment, sens perjudici del valor punitiu inherent a la sanció.

La reacció, doncs, contribueix de manera decisiva a l’eficàcia del sistema, perquè reafirma l’ordenament jurídic davant els subjectes obligats i davant la mateixa ciutadania, alhora que serveix d’element dissuasiu pel que fa a futurs comportaments transgressors.

Tractament normatiu
Alts càrrecs de la Generalitat

D’acord amb l’article 83.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’incompliment de les normes sobre incompatibilitats o declaracions que han de fer els alts càrrecs al servei de la Generalitat és sancionat d’acord amb el règim específic establert per la legislació pel que fa a les incompatibilitats dels alts càrrecs, és a dir, d’acord amb el que estableixen els articles 17 i següents de la Llei 13/2005, del 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

Es tipifica com a infracció lleu la no-declaració d’activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents i en els terminis legalment establerts si s’esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.

S’estableixen les infraccions greus següents:

  • L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats que estableix aquesta llei.
  • L’omissió de les dades i dels documents substancials que s’han de presentar en compliment del que estableix aquesta llei.
  • La no-declaració d’activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents si no s’esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.
  • La comissió de dues infraccions lleus en el període d’un any.
  • L’incompliment del deure d’abstenció en els casos que estableix la normativa sobre el procediment administratiu comú.

Pel que fa les sancions, la infracció lleu es castiga amb una amonestació, mentre que les infraccions greus se sancionen amb la destitució immediata de l’alt càrrec infractor per l’òrgan competent i amb la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la declaració d’incompliment d’aquesta llei.

La destitució per infracció greu comporta, com a mesura accessòria, la prohibició de poder ser nomenat per a ocupar cap alt càrrec durant un període de fins a quatre anys. En la gradació d’aquesta mesura s’ha de valorar: (i) l’existència de perjudicis per a l’interès públic, (ii) la repercussió de la conducta en els ciutadans i, si s’escau, (iii) la percepció indeguda de quantitats per l’exercici d’activitats incompatibles. Es regeixen per la seva legislació específica les mesures accessòries aplicables al president i als consellers del Govern.

Addicionalment a les conseqüències exposades fins ara, s’estableixen altres responsabilitats:

  • Si es manifesten indicis d’altres responsabilitats, s’ha d’ordenar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l’exercici de les accions corresponents i s’han d’iniciar les actuacions pertinents per a revisar els actes i els contractes en què l’alt càrrec hagi intervingut indegudament i per a exigir la indemnització per danys i perjudicis que correspongui d’acord amb la legislació aplicable.
  • Si les infraccions són constitutives de delicte o falta penal, l’Administració ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal, al qual ha d’aportar tots els documents que tingui, i s’ha d’abstenir de seguir el procediment mentre l’autoritat judicial no dicti una resolució que posi fi al procés penal, sens perjudici de la destitució o la suspensió de l’alt càrrec.
  • Cal restituir les quantitats que s’hagin percebut indegudament.

Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys. Les sancions lleus prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de dos anys.

L’article 21 de la Llei 13/2005, del 27 de desembre determina que el procediment sancionador s’ha d’establir d’acord amb els principis de l’àmbit sancionador vigents i amb les disposicions d’aquesta llei. A aquest efecte, la disposició final primera de la Llei 13/2005 autoritzava el Govern perquè, en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la llei, dictés les normes necessàries per desplegar-la. Tanmateix, en la data de publicació d'aquesta guia, el Govern de la Generalitat no ha aprovat cap decret que estableixi el procediment sancionador per als alts càrrecs de la Generalitat.

Altres alts càrrecs

L’article 77.3.e de la Llei 19/2014, del 29 de desembre tipifica com a infracció molt greu en matèria de bon govern el fet d’incomplir els principis ètics i les regles de conducta a què fa referència l’article 55.2 de la mateixa llei, entre els quals s’inclouen els següents:

  • La imparcialitat en la presa de decisions, amb garantia de les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflictes d’interès.
  • L’exercici del càrrec amb dedicació absoluta, d’acord amb el que estableix la legislació sobre incompatibilitats.
  • L’exercici del càrrec en benefici exclusiu dels interessos públics, sense dur a terme cap activitat que pugui entrar-hi en conflicte.

Al seu torn, l’article 78.3 estableix les infraccions greus següents en matèria de bon govern:

  • Adoptar decisions o intervenir en assumptes si hi ha el deure d’abstenir-se’n o si es donen les circumstàncies legals de conflicte d’interès.
  • Incomplir els principis de bona conducta establerts per les lleis i els codis de conducta, sempre que no constitueixin una infracció molt greu.

I l’article 79.1 considera infraccions lleus els actes i les omissions que constitueixen descurança o negligència en el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei. Les sancions aplicables són les següents:

Per la comissió d’infraccions molt greus:

  • 1r. La destitució del càrrec.
  • 2n. Una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.
  • 3r. La pèrdua de la pensió indemnitzatòria a què tinguin dret en el moment de cessar en el càrrec.
  • 4t. La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec durant un període d’entre un any i cinc anys.

Per la comissió d’infraccions greus:

  • 1r. La suspensió de l’exercici del càrrec entre tres i sis mesos.
  • 2n. Una multa d’entre 600 i 6.000 euros.
  • 3r. La pèrdua o la reducció de fins al cinquanta per cent de la pensió indemnitzatòria a què puguin tenir dret en el moment de cessar en el càrrec.
  • 4t. La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec durant un període màxim d’un any.

Per la comissió d’infraccions lleus:

  • 1r. L’amonestació.
  • 2n. La declaració d’incompliment amb publicitat.

No són aplicables als alts càrrecs electes les sancions de destitució, de suspensió, ni la d’inhabilitació.

Pel que fa la prescripció, les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les infraccions greus, al cap de dos anys, i les infraccions lleus, al cap d’un any. Les sancions per la comissió d’infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió d’infraccions greus, al cap de dos anys, i per la comissió d’infraccions lleus, al cap d’un any.

Diputats del Parlament de Catalunya

En compliment de l’article 15.2 RPC, el CCMPC disposa, en el capítol V (Instruments de garantia del Codi de conducta), un veritable règim sancionador. Corresponen a la Mesa la iniciació i la resolució, mentre que a la Comissió de l’Estatut dels Diputats li corresponen les funcions pròpies de la instrucció.

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus i les sancions poden anar des d’una amonestació pública fins a una multa de 600 a 12000 euros. Per a les infraccions molt greus es preveu la possibilitat que la Mesa del Parlament acordi la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària «mentre el diputat no resolgui la situació d’incompliment».

Tant els informes de la Comissió de l’Estatut dels Diputats com les resolucions de la Mesa s’han de publicar en el Portal de la Transparència.

Personal del Parlament de Catalunya

Les faltes disciplinàries són les mateixes que les establertes amb caràcter general per a la funció pública de la Generalitat.

Es poden imposar les sancions següents: a) Per faltes lleus, una amonestació per escrit o la pèrdua d’un a cinc dies de retribució. b) Per faltes greus, la pèrdua de sis a vint dies de retribució o la suspensió de funcions de fins a sis mesos de durada. c) Per faltes molt greus, la suspensió de funcions de sis mesos a dos anys o la separació definitiva del servei.

Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap d’un mes. Les sancions prescriuen en els terminis establerts d’acord amb el règim general de la funció pública.

Responsabilitats penals dels servidors públics

El Codi penal vigent preveu dos preceptes que tenen relació directa amb els conflictes d’interès:

Article 422. L’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o tercer, admeti, per si mateix o per una persona interposada, donació o regal que li siguin oferts en consideració al seu càrrec o funció, incorre en la pena de presó de sis mesos a un any i suspensió de feina i càrrec públic d’un a tres anys.

Aquest tipus penal té en compte el que es coneix com suborn passiu impropi, en el sentit de no corruptor. Com ha declarat el Tribunal Suprem, el bé jurídic protegit pel delicte de suborn en general és la preservació de l’aparença d’imparcialitat, neutralitat i subjecció a la llei en l’exercici de la funció.

Com a requisit per a l’aplicació d’aquest tipus, la jurisprudència exigeix una connexió causal entre el lliurament de la donació o regal i la funció pública de l’autoritat o funcionari, de tal manera que l’única explicació plausible de la donació o regal sigui la condició d’aquest subjecte.

Article 441. L’autoritat o funcionari públic que, tret dels casos que admeten les lleis o els reglaments, exerceixi, per si mateix o per mitjà d’una persona interposada, una activitat professional o d’assessorament permanent o accidental, sota la dependència o al servei d’entitats privades o de particulars, en un assumpte en què hagi d’intervenir o hagi intervingut per raó del seu càrrec, o que es tramiti, s’informi o es resolgui a l’oficina o centre directiu en què estigui destinat o del qual depengui, incorre en les penes de multa de sis a dotze mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per un termini de dos a cinc anys.

El Tribunal Suprem recorda que el tipus de l’article 441 CP ho és de mera activitat i descriu una conducta en la qual se sanciona l’incompliment dels deures d’abstenció i incompatibilitat del funcionari, com a exigència del deure d’imparcialitat que s’ha d’exigir a l’Administració i, per tant, als funcionaris que actuen en nom seu.

Per a la perfecció del delicte, doncs, no cal que es produeixi una incidència real en les funcions públiques. N’hi ha prou amb el risc que això succeeixi, ja que si aquesta incidència s’arribés a concretar, aleshores estaríem davant d’un delicte de prevaricació o d’algun altre delicte dels comesos pels funcionaris públics. En altres paraules, com expressa la STS del 23.9.2002: «Aquest delicte [...] no requereix que l’autor hagi produït un dany diferent del jurídic, que consisteix en la infracció del deure d’abstenció, atès que es tracta d’un tipus penal que protegeix la transparència de l’exercici de la funció i la imatge de l’Administració.»

El delicte es consuma com a conseqüència de la realització de l’activitat d’assessorament o actuació professional per l’autor qualificat, sense necessitat que hi hagi un perill concret, que el legislador no ha volgut incloure en el tipus com a element normatiu, ni tampoc un perill abstracte, ja que la ratio essendi de la incriminació de la conducta no és el risc que l’interès públic es vegi sacrificat pel privat, sinó directament la infracció dels deures d’incompatibilitat, abstenció i exclusivitat.

La conducta, en conseqüència, deixa de ser delictiva si es duu a terme en els supòsits permesos per les lleis o els reglaments, és a dir, si concorre una norma expressa que autoritza o permet al funcionari aquella activitat professional o d’assessorament a entitats privades o particulars.

Ens trobem davant d’un delicte dels anomenats d’infracció del deure, dels que evidencien singularment la dimensió ètica del sistema normatiu de la justícia penal en la mesura que comporten la criminalització d’un deure de naturalesa extrapenal per a qui ocupa una determinada posició de garant en relació amb la inviolabilitat del bé jurídic.

La norma protegeix, en definitiva, el prestigi i la imparcialitat objectiva de l’Administració, i en la mesura que és un delicte d’infracció del deure lesiona els deures d’abstenció i exclusivitat, alhora que els principis de legalitat i imparcialitat de l’article 103 de la Constitució.

Taula. Normativa reguladora del règim sancionador i rescabalador

Normativa reguladora del règim sancionador i rescabalador
Pràctiques de referència

Els ordenaments jurídics dels països del nostre entorn han donat resposta als incompliments de la normativa de conflictes d’interès mitjançant la imposició de sancions administratives i, fins i tot, amb una resposta penal específica.

Al Regne Unit, les sancions penals s’apliquen quan els membres del Parlament Escocès, de l’Assemblea Nacional de Gal·les o de l’Assemblea d’Irlanda del Nord no presenten les declaracions. A Itàlia, els membres del Govern poden ser condemnats si no presenten la declaració d’interessos o remeten informació falsa d’acord amb els requisits de l’Autoritat per a la Competència. A Alemanya hi ha un delicte relacionat amb els conflictes d’interès anomenat acceptació d’un avantatge, que recull tot tipus de beneficis (monetaris, invitacions a esdeveniments exclusius, etc.). A Letònia, les infraccions de la normativa de conflictes d’interès es poden sancionar amb penes de fins a cinc anys de presó, i a Polònia fins a tres anys.

En el cas de França, hi ha diferents tipus penals especials per donar resposta als incompliments esmentats. Quan els subjectes obligats no han presentat les declaracions corresponents, l’Alta Autoritat pot requerir-los a fi i efecte que les declaracions siguin trameses en el termini d’un mes comptador des de la notificació. En cas que s’ignorin els requeriments de l’Alta Autoritat, el subjecte obligat pot ser condemnat a un any de presó i a 15.000 euros de multa. En tot cas, quan hi ha un incompliment, l’Alta Autoritat publica un informe especial en el diari oficial.

En cas que els subjectes obligats no trametin totes les declaracions o ometin una part substancial del seu patrimoni o dels seus interessos o presentin una avaluació mancada de veritat sobre el seu patrimoni, s’aplica una pena de tres anys de presó i de 45.000 euros de multa, i eventualment, es poden limitar els drets civils i aplicar una pena d’inelegibilitat durant deu anys.

Recomanacions

D’acord amb les constatacions i les pràctiques de referència assenyalades, l’Oficina Antifrau formula les recomanacions següents:

  • Cal garantir la reacció de les administracions davant qualsevol incompliment de la normativa reguladora dels conflictes d’interès, mitjançant la dotació de recursos i la formació especialitzada necessària a aquest efecte.
  • Cal que els òrgans competents extremin la cura en l’exercici de la potestat sancionadora, per tal d’evitar la prescripció de les infraccions o la caducitat dels procediments.
  • Cal plantejar la possibilitat d’atribuir la potestat sancionadora per incompliments de la normativa reguladora dels conflictes d’interès a una autoritat de control extern, especialitzada en aquesta matèria, atesa la reacció insuficient de les administracions en l’exercici d’aquesta potestat.
  • Cal desenvolupar inajornablement el procediment sancionador per als alts càrrecs de la Generalitat.
  • Cal establir normativament la publicació de les infraccions més greus de la normativa reguladora dels conflictes d’interès.
  • Cal establir tipus penals especials relatius als incompliments de la normativa reguladora dels conflictes d’interès, tal com fan països del nostre entorn.