Per a què serveixen?

La transparència és un principi de caràcter transversal aplicable a tots els àmbits de la gestió pública. Però les mesures de transparència poden constituir una eina de detecció d’interessos per mitjà de quatre manifestacions: la publicitat activa, el dret d’accés a la informació, la publicitat registral i la publicitat en diaris oficials.

La transversalitat del principi de transparència explica que, en el tractament d’altres eines d’aquest informe, hi hagi aspectes relacionats amb aquest principi, com ara quan ens referim a la publicitat de les sancions o de les autoritzacions de compatibilitat, en què la transparència persegueix finalitats diferents que la detecció d’interessos: el retiment de comptes, la reparació de la confiança pública o la dissuasió d’incompliments, entre d’altres.

Les mesures de transparència i publicitat, juntament amb les declaracions, actuen com un instrument més per garantir la imparcialitat dels servidors públics, a tall d’eina preventiva de detecció de riscos davant de qualsevol conflicte d’interès, aparent, potencial o real, i «es materialitzen en la creació de registres de béns i activitats, comunicació de dades i informacions, creació d’òrgans ad hoc, etc.»

Tanmateix, mentre que les declaracions constitueixen un deure formal el compliment del qual recau sobre els servidors públics, el compliment de les mesures de transparència i de gestió registral és responsabilitat de l’ens o l’organisme públic com a subjecte obligat per la normativa de transparència i accés a la informació pública.

Tractament normatiu

Les lleis promulgades en matèria de transparència, tant per les Corts Generals com pel Parlament de Catalunya, contenen deures i preceptes diversos, que potencien i promouen la transparència i la publicitat en la gestió del règim d’incompatibilitats dels servidors públics. Aquests nous deures i exigències van més enllà de les obligacions de transparència ja establertes abans en l’ordenament, com ara la publicació anual de declaracions d’activitats i béns dels directius, dels habilitats nacionals i dels càrrecs electes locals (art. 75.7 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local), o la publicitat dels registres, tant d’activitats com de béns patrimonials, dels càrrecs electes locals i dels habilitats nacionals que ocupen llocs de lliure designació (art. 75.7 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local) i del Registre d’activitats dels alts càrrecs de la Generalitat (art. 14.4 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre).

Especialment la Llei 19/2014, del 29 de desembre ordena la inclusió, en el portal de la transparència de la Generalitat, tant de les resolucions sobre incompatibilitats (art. 9.1 m), com de les resolucions sobre declaracions (art. 11.1 d) dels alts càrrecs, alhora que estableix expressament el caràcter públic de la «declaració de situació patrimonial», que, d’acord amb l’article 56.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de formular aquests servidors públics. Pel que fa a les declaracions dels diputats, si bé inicialment la publicitat es restringia a les declaracions d’activitats, amb la modificació del Reglament del Parlament, del 8 de juliol de 2015, la publicitat s’amplia a la declaració de béns, i ambdues s’han de publicar en el Portal de la Transparència del Parlament. Per la seva banda, l’article 19 del Codi de Conducta dels membres del Parlament de Catalunya estableix expressament el caràcter públic de la informació inclosa en la declaració d’interessos econòmics, a la qual es podrà accedir per mitjà del Portal de la Transparència.

Els registres d’activitats i els registres de béns i drets patrimonials donen fe de continguts diversos, com ja hem esmentat, encara que tenen una significació molt diferent, per la qual cosa els seus continguts respectius condicionen el règim de publicitat i accés aplicable a cadascun: la major o menor publicitat de les dades registrades dependrà en cada cas, de manera que serà més controvertida com més sensibles siguin les dades que consten en el registre. D’aquesta manera, l’accés reservat a determinats continguts busca conciliar la finalitat perseguida pel règim d’incompatibilitats de lluitar contra la producció de conflictes d’interès i mantenir alhora el dret a la intimitat.

Com ja s’ha apuntat, en el nostre ordenament es reconeix la publicitat dels registres tant d’activitats com de béns patrimonials dels càrrecs electes locals i dels habilitats nacionals que ocupen llocs de lliure designació (art. 75.7 i DA 15ª de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local), encara que només s’admet el caràcter públic del Registre d’activitats dels alts càrrecs de la Generalitat (art. 14.4 de la Llei 13/2005, del 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.).

Per la seva banda, la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat tot i que també proclama el caràcter reservat del Registre electrònic de béns i drets patrimonials (art. 21.3), sí que estableix que el contingut de les declaracions es publiqui en el Boletín Oficial del Estado, com també admet la publicitat d’una declaració comprensiva de la situació patrimonial dels alts càrrecs (art. 21.5).

El desenvolupament reglamentari d’aquesta norma s’ha produït amb l’aprovació del Reial decret1208/2018, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es desenvolupen els títols preliminar, I i III de la Llei 3/2015, del 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat

En el cas dels alts càrrecs de la Generalitat, la Circular 3/2006 sobre aplicació de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat estableix que un cop transcorreguts dos anys des de la pèrdua de la condició d’alt càrrec es cancel·laran les dades que consten en els registres. En el mateix termini, també es destruirà la documentació aportada, llevat que l’alt càrrec sol·liciti la devolució de la documentació. Aquesta disposició limita substancialment la possibilitat d’accés a aquesta informació, circumstància que encara resulta més greu pel fet que es tracta d’un instrument mancat de valor normatiu.

Finalment, l’estudi de l’OCDE «Government at Glance» del 2015, que presenta un quadre comparatiu sobre la publicació dels interessos particulars i la informació relacionada amb els conflictes d’interès per països, en el qual es reflecteix la situació a l’Estat espanyol, destaca l’opacitat pel que fa als càrrecs de designació política (political appointees) nomenats pel poder executiu, atès que no estan obligats a declarar ingressos, deutes, activitats externes remunerades o no, ni regals.

Pràctiques de referència

Al Regne Unit, la ciutadania pot accedir a través d’Internet a les declaracions dels parlamentaris, dels membres de l’executiu i d’alguns funcionaris (alts càrrecs, assessors del Gabinet, assistents del Parlament). Per als membres de l’executiu, es publiquen per Internet les despeses que han tingut i els regals rebuts, com també les reunions que han mantingut els assessors del Gabinet. Fins i tot els periodistes que cobreixen les notícies del Parlament han de publicar els seus interessos en línia. A més, es facilita una plataforma perquè els ciutadans denunciïn irregularitats i es publiquen les investigacions que duu a terme el comissionat parlamentari.

Canadà també fa públiques les investigacions que porta a terme el Comissionat de Conflictes d’Interès i Ètica.

Finalment, pel que fa a la transparència de les declaracions, l’informe «Bones pràctiques en sistemes de declaracions d’actius als països del G20» de l’any 2014 recomana afavorir-ne l’accés amb sistemes de tipus intuïtiu.

Recomanacions

D’acord amb les constatacions i les pràctiques de referència assenyalades, l’Oficina Antifrau formula les recomanacions següents.

Cal que els poders públics de Catalunya incorporin com a prioritat en les seves campanyes institucionals el coneixement, la promoció i la difusió entre la ciutadania del dret d’accés a la informació pública i els seus mecanismes de garantia; això facilitaria el control social sobre els interessos declarats pels subjectes obligats, que actualment és deficient.

Cal que una norma garanteixi que la informació continguda en els registres d’interessos sigui de conservació i accés permanent.

Cal establir el màxim nivell de transparència per a aquells col·lectius per als quals, per la naturalesa de les seves funcions i per la seva capacitat de decisió, es determini un grau més alt de risc en situacions de conflicte d’interès. En aquest sentit, cal garantir, entre altres mesures de transparència, la publicitat de l’agenda de reunions dels diputats, els membres del Govern i els alts càrrecs de l’Administració.