Vulnerabilitats
- Dependència d’un tercer, l’empresa contractista, per obtenir la qualitat del servei o dels treballs acordada; la quantitat de subministraments o de servei contractada, i en general, la prestació en el temps i amb els costos acordats.
- Oportunitats d’influències externes o pressions internes per no detectar els incompliments o no resoldre’ls adientment.
Riscos identificats
- No detectar els conflictes d’interès de les persones que participen en la supervisió de l’execució o bé hi tenen ascendència jeràrquica o funcional.
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi de no supervisar adequadament l’execució.
- No detectar incompliments en l’execució de la prestació o de totes les condicions d’execució pactades.
- Reconèixer com a executat o lliurat (mitjançant certificació o qualsevol altra fórmula equivalent de conformitat) quelcom que no es correspon amb la realitat.
- Acceptar increments de preus irregulars o injustificats.
- No resoldre les deficiències detectades durant l’execució del contracte.
Algunes pràctiques associades
- No detectar la no execució d’obres o serveis o el lliurament de subministraments establerts al contracte; per exemple, no detectar terraplens aixecats en tongades d’un metre i amb compactació insuficient fins que comencen a aparèixer assentaments i esquerdes importants en un tram de carretera.
- No detectar la substitució de determinats treballs o subministraments per d’altres que no acompleixen les especificacions; per exemple, lliurament de cadires d’oficina amb prestacions d’ergonomia inferiors a les presentades en l’oferta (però que es facturaran tal i com es van acordar en el contracte).
- Certificar un nombre d’hores d’un professional d’una determinada qualificació prevista als plecs, quan en realitat les ha efectuat un professional molt menys qualificat.
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Factors de risc
Personals
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
Organitzatius
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
- Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
- Afebliment organitzatiu de la figura del responsable del contracte
Factors relacionats amb la gestió pressupostària
- Pressions internes per exhaurir el pressupost anual
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...)
Procedimentals
- Supervisió insuficient de l’execució per detectar incidències o incompliments i garantir la correcta recepció de la prestació
- Gestió negligent de les incidències esdevingudes i els incompliments materialitzats
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
Potenciadors
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades
Perpetuadors
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades
