Per a què serveixen?
L’objectiu de la sensibilització sobre els conflictes d’interès és que els professionals al servei de les institucions públiques:
- Identifiquin que totes les persones tenim interessos particulars, interns o externs al rol professional, que poden arribar a interferir o influir en el nostre judici professional.
- Reflexionin sobre aquelles situacions professionals en què es poden produir aquests conflictes d’interès i sobre les conseqüències perjudicials que poden tenir per a ells, per als destinataris del seu judici professional i per a les organitzacions o els col·lectius professionals als quals pertanyen.
La formació, en canvi, persegueix que els empleats i responsables públics:
- Coneguin els estàndards de conducta professional que s’esperen en aquestes situacions (marcats per la normativa vigent però també per les organitzacions per a les quals treballen, pels codis deontològics dels col·lectius professionals als quals pertanyen, etc.).
- Disposin d’eines per identificar la gestió més idònia d’aquest conflicte en cas de manca d’estàndards o normes clares.
Finalment, l’assessorament és la via per mitjà de la qual les institucions poden rebre dubtes dels servidors públics sobre les seves situacions particulars, ajudar-los a identificar si són situacions de conflictes d’interès i, si ho són, orientar-los sobre com s’haurien de gestionar.
Tractament normatiu
Actualment, no hi ha cap obligació explícita de sensibilitzar sobre l’impacte dels conflictes d’interès en el dia a dia dels empleats i responsables públics, ni de formar-los específicament sobre la conducta esperada per la institució en cas de trobar-se en situació de conflicte d’interès, com tampoc d’oferir assessorament sobre situacions específiques de conflictes en què es puguin trobar.
De manera indirecta, pel que fa als empleats públics, l’article 53.5 i 6 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic estableix el deure d’observar les prescripcions de la normativa de conflictes d’interès, deure que difícilment podrà complir-se sense l’adequada sensibilització i formació prèvies, d’acord amb el manament contingut en l’article 54.8 de la mateixa norma.
La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern és més explícita en encomanar a l’Administració de la Generalitat l’elaboració i l’aprovació d’un programa específic de formació per als alts càrrecs i els altres servidors públics, en relació amb els drets i les obligacions que estableix la llei, entre els quals es recullen els relatius als conflictes d’interès.
Per la seva banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya té encomanada la missió de preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya, canalitzant-la mitjançant la Direcció de Prevenció amb accions formatives i de sensibilització. En concret l’article 4.1.b de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya estableix accions de prevenció en relació amb «conductes del personal i d’alts càrrecs que [...] comportin conflicte d’interessos».
Així també, l’Acord GOV/82/2016, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública preveu, al seu acord 5è, l’establiment d’un Pla anual de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya que incorpori dins del programa de formació per a alts càrrecs i personal directiu accions formatives en matèria d’ètica.
Finalment, l’estratègia de lluita contra la corrupció aprovada al mes de gener de 2020 pel Govern de la Generalitat de Catalunya preveu enfortir la gestió de l’ètica mitjançant, entre d’altres accions, la formació i, en l’àmbit de la contractació pública, l’establiment d’un pla de formació amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Pràctiques de referència
Àmbit estatal
L’Institut Nacional d’Administració Pública ofereix un curs en línia sobre conflictes d’interès, amb l’objectiu de «capacitar per a la detecció a les organitzacions de situacions que comportin conflictes d’interès, reals o aparents, com també per gestionar-les mitjançant el disseny i l’aplicació de solucions eficaces».
Àmbit internacional
Convé destacar el model desenvolupat als Estats Units per l’Office of Government Ethics (OGE). Creada el 1978 arran de l’escàndol Watergate, l’OGE és una petita agència federal que té per missió desenvolupar polítiques d’ètica pública en l’àmbit del poder executiu, com també promoure, establir i monitoritzar els programes ètics que haurà d’implantar cada departament i agència federal, mitjançant uns referents d’ètica (ethics officials) nomenats pel cap de cadascuna de les agències. Aquests delegats duen a terme les tasques ordinàries derivades del programa d’ètica i, per tant, són els responsables de proveir formació, assessorament i consell als empleats de la seva agència. Recullen i revisen les declaracions d’interessos dels empleats o posen en coneixement de les autoritats d’investigació competents qualsevol possible infracció dels estàndards de conducta o en matèria de conflictes d’interès. L’OGE dona suport a les agències esmentades detectant i fent difusió de les millors pràctiques, formant els referents d’ètica de cada agència i desenvolupant materials formatius que puguin utilitzar els empleats de totes les agències. Alhora, l’OGE monitoritza el procés d’implantació dels programes ètics de cadascuna de les agències, amb capacitat per fer recomanacions o, fins i tot, imposar mesures correctores.
A França, l’Alta Autoritat per a la Transparència de la Vida Pública (Haute Autorité pour la Transparence de la Vie Publique) no solament sensibilitza i forma els servidors públics, sinó que, a més, disposa d’un sistema de consultes no vinculants, on els subjectes obligats a declarar poden consultar qüestions deontològiques en matèria de conflictes d’interès. L’Alta Autoritat també proporciona assessorament a institucions, atès que aquestes institucions entren dins l’àmbit d’aplicació de les lleis relatives a la transparència de la vida pública. Aquestes últimes sol·licituds d’assessorament versen generalment sobre normes deontològiques dins la institució o sobre la creació de comissions ètiques.
En aquest sentit, l’Ajuntament de París disposa, des de l’octubre del 2014, d’una comissió deontològica que, a banda de fer funcions de control de les declaracions d’interessos dels càrrecs electes, els ofereix assessorament sobre dilemes ètics i els orienta en la gestió dels conflictes d’interès eventuals (v. gr. en cas que corporacions privades els ofereixin fer cursos de formació gratuïts, activitats professionals dels mateixos càrrecs electes o dels seus cònjuges).
Finalment, cal destacar l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Crim, que ha impulsat una plataforma de formació gratuïta i accessible en línia —UNODC Global eLearning Program— sobre la sensibilització de funcionaris en l’àmbit de la integritat, en la qual es tracta la qüestió dels conflictes d’interès. Aquesta formació té caràcter obligatori per a tots els seus servidors públics.
Recomanacions
D’acord amb les constatacions i les pràctiques de referència assenyalades, l’Oficina Antifrau formula les recomanacions següents:
- Cal que normativament es reguli la formació dels servidors públics en matèria d’ètica pública aplicada, dins la qual caldria donar pes específic significatiu als riscos que representen els conflictes d’interès i a les eines de gestió a disposició dels servidors públics. En concret, això s’hauria de traduir en el següent:
- La incorporació dels elements clau dels conflictes d’interès en els programes o temaris d’accés a la funció pública.
- L’obligació de les institucions públiques de Catalunya de sensibilitzar i formar en aquesta matèria les persones que hi presten serveis, ja sigui mitjançant recursos propis (reservant a aquest efecte les partides pressupostàries corresponents), o per mitjà d’organismes públics especialitzats, com ara l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, tot garantint:
- que la formació es rebi amb caràcter obligatori des del mateix moment de la incorporació al lloc de treball;
- que els continguts formatius siguin objecte d’actualització periòdica per adaptar-se als canvis que es puguin produir en l’àmbit normatiu, organitzatiu o funcional;
- que la formació estigui centrada específicament en el perfil de risc de cada col·lectiu professional, atenent a les responsabilitats encomanades a les persones que presten serveis en cada institució.
- Cal que les institucions ofereixin assessorament als seus servidors públics, bé a través d’un referent ètic o comitè d’ètica, bé a través dels òrgans de control intern, per resoldre dubtes a l’hora d’identificar situacions de conflictes d’interès i per saber com l’organització espera que es gestionin. En cas que es creï un òrgan de control especialitzat en conflictes d’interès, també podria assumir aquesta funció externament.
