Oficina Antifrau
de Catalunya

Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.

• «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
• Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
• Deficient gestió dels conflictes d’interès
• Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
• Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
• Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
• Manca d’especialització en la normativa de contractació
• Deficient desenvolupament de les competències de compra
• Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
• Supervisió jeràrquica deficitària

Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...).

Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional

• Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
• Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
• Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
• Insuficient transparència de les relacions de la direcció amb operadors econòmics i altres actors rellevants per al proveïment institucional

Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional

• Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
• Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
• Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
• Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
• Nínxols de coneixement no documentat sobre prestacions estratègiques que es contracten de forma recurrent
• Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
• Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional

Factors relacionats amb el control intern del proveïment

• Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
• Afebliment organitzatiu de la figura del responsable del contracte

Factors relacionats amb la gestió pressupostària

• Pressions internes per exhaurir el pressupost anual
• Reducció del període d’execució ordinària del pressupost (avançament sobtat del tancament pressupostari, pressupostos prorrogats que restringeixen la contractació de noves necessitats)

Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans

• Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
• Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
• Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat

Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.

• Deficiències en la recollida d’informació, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la
• Inadequada avaluació de la necessitat de contractar o de la idoneïtat del contracte projectat per cobrir-la
• Planificació o pressupostació insuficient o poc rigorosa
• Deficient identificació o descripció de l’objecte del contracte, les seves especificacions tècniques o les condicions d’execució
• Deficient tria o disseny dels criteris de selecció
• Deficient tria i ponderació dels criteris d’adjudicació o disseny dels sistemes de puntuació
• Ús distorsionat o no genuí de llindars, durades, terminis i excepcions de la normativa
• Gestió inadequada de la informació i la documentació que no són encara públiques

Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades.

• Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
• Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
• Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
• Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
• Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
• Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
• Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions

Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades.

• Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
• Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
• Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
• Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
• Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
• Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
• Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional