Vulnerabilitats
- Oportunitats de biaixos en el judici per discernir les modificacions de la prestació o dels termes en què s’ha d’executar que són estrictament necessaris, ateses les incidències o els imprevistos sorgits durant l’execució del contracte, respecte de les modificacions que desvirtuen el contracte inicial fins al punt que el converteixen en un contracte diferent.
- Oportunitats d’influències externes o pressions internes per modificar injustificadament un contracte
El legislador mira de reduir aquestes oportunitats a través d’obligacions de transparència, de motivació de les decisions, controls interns i la regulació dels límits a les modificacions contractuals, pròrrogues o als contractes complementaris.
Tanmateix, cal tenir en compte que, en ocasions, aquestes modificacions no es formalitzen, sinó que, simplement, es produeixen.
Riscos identificats
- No detectar els conflictes d’interès de les persones que participen en la proposta o preparació de qualsevol modificació contractual o bé les que tenen ascendència jeràrquica o funcional sobre aquelles.
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi de modificar injustificadament el contracte.
- Aprovar modificacions que afectin al contingut essencial del contracte: que alterin l’objecte o import global; que canviïn l’equilibri del contracte en benefici de l’empresa contractista; que introdueixin condicions que haurien permès la selecció de candidats diferents o la selecció d’un adjudicatari diferent en fase de licitació, etc.
- Acceptar modificacions de facto de l’objecte del contracte o les condicions d’execució.
- Aprovar o no detectar, segons el cas, la substitució injustificada o irregular de l’adjudicatari o de l’executor (si se subcontracta) del contracte.
- Aprovar pròrrogues del contracte innecessàries o injustificables.
- Aprovar contractes complementaris injustificats o irregulars.
Algunes pràctiques associades
- Aprovar la modificació de contractes d’obra amb informes de supervisió desfavorables.
- Executar serveis no previstos inicialment als plecs aprofitant objectes contractuals o descripcions de les prestacions molt vagues o imprecises.
- Acceptar o no detectar, segons el cas, la subcontractació de la totalitat del contracte (per exemple, d’una obra) o bé contrària al que s’estableix als plecs.
- Impulsar pròrrogues immediatament després de la formalització del contracte, quan encara no és possible valorar la conveniència de la pròrroga.
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Factors de risc
Personals
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
Organitzatius
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
- Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
- Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
- Afebliment organitzatiu de la figura del responsable del contracte
Factors relacionats amb la gestió pressupostària
- Reducció del període d’execució ordinària del pressupost
- Desvinculació del proveïment respecte al cicle pressupostari
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...)
Procedimentals
- Supervisió insuficient de l’execució per detectar incidències o incompliments i garantir la correcta recepció de la prestació
- Gestió negligent de les incidències esdevingudes i els incompliments materialitzats
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
Potenciadors
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades
Perpetuadors
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades
