- Oportunitat de pressions per adjudicar de facto sense recórrer als mercats, perquè:
- es requereix executar immediatament la prestació i els procediments de contractació requereixen molt temps o
- es vol afavorir un operador econòmic en concret.
Si els riscos d’aquesta àrea es materialitzen, es conculquen els drets dels operadors econòmics a accedir a les licitacions públiques i a rebre un tracte igual i no discriminatori per part del poders adjudicadors, i les pròpies institucions posen en risc (o renuncien a) l’obtenció de l’oferta econòmicament més avantatjosa per a la contractació d’aquella prestació.
- No detectar conflictes d’interès que poden originar pressions per adjudicar de facto.
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’adjudicacions de facto.
- Evitar la incoació d’un nou expedient de contractació i aprofitar un contracte ja formalitzat per aconseguir la prestació.
- Falsejar la tramitació d’un procediment de contractació.
- Substituir irregularment la tramitació d’un expedient de contractació per altres fórmules de col·laboració no competitives, com ara convenis.
- Continuar executant les prestacions d’un contracte (i abonant-ne el preu) més enllà de la vigència contractualment prevista, adjudicant de fet a l’anterior contractista.
- Adjudicar directament serveis de manteniment als operadors econòmics als quals s’havia contractat un subministrament.
- Encarregar, directament al proveïdor principal d’un contracte d’obres, prestacions addicionals que no han estat previstes i que haurien d’haver estat objecte d’una nova licitació.
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...).
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
- Insuficient transparència de les relacions de la direcció amb operadors econòmics i altres actors rellevants per al proveïment institucional
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
- Marge organitzatiu per a l’adopció injustificada d’estratègies de proveïment no competitives (convenis i encàrrecs a mitjans propis)
- Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
- Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Nínxols de coneixement no documentat sobre prestacions estratègiques que es contracten de forma recurrent
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Marge per interpretar a la baixa el nivell de subjecció institucional a la normativa de contractació
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
Factors relacionats amb la gestió pressupostària
- Reducció del període d’execució ordinària del pressupost
- Desvinculació del proveïment respecte al cicle pressupostari
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
- Deficiències en la recollida d’informació, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la
- Inadequada avaluació de la necessitat de contractar o Inadequada avaluació de la necessitat de contractar o de la idoneïtat del contracte projectat per cobrir-la
- Planificació o pressupostació insuficient o poc rigorosa
- Deficient identificació o descripció de l’objecte del contracte, les seves especificacions tècniques o les condicions d’execució.
- Ús distorsionat o no genuí de llindars, durades, terminis i excepcions de la normativa.
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades.
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades.
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional