Vulnerabilitats
  • Oportunitat de pressions per adjudicar de facto sense recórrer als mercats, perquè:

    • es requereix executar immediatament la prestació i els procediments de contractació requereixen molt temps o
    • es vol afavorir un operador econòmic en concret.

Si els riscos d’aquesta àrea es materialitzen, es conculquen els drets dels operadors econòmics a accedir a les licitacions públiques i a rebre un tracte igual i no discriminatori per part del poders adjudicadors, i les pròpies institucions posen en risc (o renuncien a) l’obtenció de l’oferta econòmicament més avantatjosa per a la contractació d’aquella prestació.

Riscos identificats
  • No detectar conflictes d’interès que poden originar pressions per adjudicar de facto.
  • No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’adjudicacions de facto.
  • Evitar la incoació d’un nou expedient de contractació i aprofitar un contracte ja formalitzat per aconseguir la prestació.
  • Falsejar la tramitació d’un procediment de contractació.
  • Substituir irregularment la tramitació d’un expedient de contractació per altres fórmules de col·laboració no competitives, com ara convenis.
Algunes pràctiques associades
  • Continuar executant les prestacions d’un contracte (i abonant-ne el preu) més enllà de la vigència contractualment prevista, adjudicant de fet a l’anterior contractista.
  • Adjudicar directament serveis de manteniment als operadors econòmics als quals s’havia contractat un subministrament.
  • Encarregar, directament al proveïdor principal d’un contracte d’obres, prestacions addicionals que no han estat previstes i que haurien d’haver estat objecte d’una nova licitació.
Documents de treball

Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples

Factors de risc
Personals
  • «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
  • Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
  • Deficient gestió dels conflictes d’interès
  • Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
  • Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
  • Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
  • Manca d’especialització en la normativa de contractació
  • Deficient desenvolupament de les competències de compra
  • Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
  • Supervisió jeràrquica deficitària
Organitzatius

Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional 

  • Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
  • Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
  • Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
  • Insuficient transparència de les relacions de la direcció amb operadors econòmics i altres actors rellevants per al proveïment institucional

Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional 

  • Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional
  • Marge organitzatiu per a l’adopció injustificada d’estratègies de proveïment no competitives (convenis i encàrrecs a mitjans propis)
  • Manca de seguiment i avaluació de les estratègies de proveïment
  • Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
  • Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
  • Nínxols de coneixement no documentat sobre prestacions estratègiques que es contracten de forma recurrent
  • Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
  • Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional

Factors relacionats amb el control intern del proveïment 

  • Marge per interpretar a la baixa el nivell de subjecció institucional a la normativa de contractació
  • Afebliment organitzatiu del control real de la contractació

Factors relacionats amb la gestió pressupostària 

  • Reducció del període d’execució ordinària del pressupost
  • Desvinculació del proveïment respecte al cicle pressupostari

Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans 

  • Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
  • Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Procedimentals
  • Deficiències en la recollida d’informació, anàlisi de dades i elaboració documental sobre la necessitat i les alternatives per cobrir-la
  • Inadequada avaluació de la necessitat de contractar o Inadequada avaluació de la necessitat de contractar o de la idoneïtat del contracte projectat per cobrir-la
  • Planificació o pressupostació insuficient o poc rigorosa
  • Deficient identificació o descripció de l’objecte del contracte, les seves especificacions tècniques o les condicions d’execució.
  • Ús distorsionat o no genuí de llindars, durades, terminis i excepcions de la normativa.
Potenciadors
  • Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
  • Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
  • Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
  • Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
  • Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
  • Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
  • Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Perpetuadors
  • Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
  • Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
  • Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
  • Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
  • Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
  • Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
  • Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional