Vulnerabilitats
- Oportunitat d’afavorir o perjudicar determinats operadors econòmics en discernir quins candidats o licitadors poden participar en una licitació.
Vulnerabilitats
Riscos identificats
- No detectar els conflictes d’interès de les persones que participen en la decisió d’admetre o excloure una oferta al procediment de licitació (o bé tenen ascendència jeràrquica o funcional sobre les anteriors)
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’influir en la decisió d’admetre o excloure una oferta del procediment
- Aplicar irregularment els criteris de selecció de forma que s’afavoreixi o perjudiqui a determinades empreses candidates o licitadores
- Rebutjar ofertes incurses en presumpció d’anormalitat sense avaluació o motivació suficients
Riscos identificats
Algunes pràctiques associades
- No abstenir-se de participar en una mesa de contractació quan s’està en situació de conflicte d’interès
- Intentar influir en els membres d’una mesa de contractació perquè s’acceptin o rebutgin ofertes de forma irregular
- Admetre una oferta que mostra indicis de col·lusió o corrupció; per exemple, tres ofertes amb similituds que arriben a l’extrem de reproduir paràgrafs exactes amb errades ortogràfiques incloses i que alertarien d’ofertes de cobertura
- Excloure una oferta qualificant-la d’anormalment baixa sense una fonamentació o justificació suficient
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
Algunes pràctiques associades
Factors de risc
Personals
Relacionats amb les característiques i motivacions dels individus que participen en la contractació pública d’una institució.
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Personals
Organitzatius
Deriven de com està organitzada i com funciona la institució (sistemes de treball, praxis habituals...).
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Marge per interpretar a la baixa el nivell de subjecció institucional a la normativa de contractació
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
Organitzatius
Procedimentals
Relacionats amb com es gestiona un procediment de contractació en concret.
- Designació de persones sense expertesa suficient per avaluar tècnicament les ofertes
- Comprovació defectuosa del compliment dels requeriments o les limitacions per participar en la licitació
- Manca de motivació o justificació deficient de les baixes considerades anormals
Procedimentals
Potenciadors
Elements o circumstàncies que incrementen la probabilitat que les oportunitats de risc generades en la contractació pública d'una institució siguin aprofitades.
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
Potenciadors
Perpetuadors
Mancances o dèficits del sistema d'integritat institucional que faciliten la perpetuació de pràctiques transgressores ja materialitzades.
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional
Perpetuadors
Factors de risc
