Oficina Antifrau
de Catalunya

El control d’interessos postcàrrec es refereix a les prohibicions (per eliminar l’interès particular) o limitacions (per evitar la influència de l’interès) en les activitats postcàrrec per preservar la imparcialitat d’un servidor públic. D’aquesta manera es persegueix evitar el biaix en el judici professional actual que afavoreixi injustament una empresa o indústria determinada amb l’expectativa d’obtenir avantatges professionals després de cessar en la seva posició pública (contractes o lloc de treball).

L’experiència pràctica en els països del nostre entorn permet constatar una vegada més la connexió important entre política i negocis, i també que aquesta influència roman en bona mesura oculta, de manera que pot arribar a representar un risc de captura del regulador i de les polítiques públiques.

El moviment creixent de professionals que passen a treballar del sector públic al sector privat o a l’inrevés, coneguts en l’àmbit anglosaxó com a in-and-outers, demostra que la línia que separa els dos àmbits és cada cop més prima. Aquest fenomen, conegut amb l’expressió portes giratòries (revolving doors o pantouflage), pot comprometre la integritat i la imparcialitat dels servidors públics.

Preocupa especialment el pas del sector públic al privat, en particular, de dos col·lectius. D’una banda, els responsables públics amb funcions de direcció i comandament, que desenvolupen les seves funcions en àmbits on hi ha força interacció amb empreses i entitats privades, amb una temporalitat en l’ocupació del càrrec que propicia moviments continus —tant entre diferents responsabilitats públiques, com entre el sector públic i el privat. D’altra banda, els servidors públics que puguin utilitzar indegudament l’experiència, la informació privilegiada i els contactes obtinguts en l’exercici del seu càrrec públic per tal de beneficiar el seu nou cap o els seus clients corporatius com a lobbista.

Com a conseqüència d’aquestes preocupacions, el legislador ha prohibit o limitat, durant un període temporal conegut com d’abstenció o de refredament, les possibles activitats privades de determinades persones que han ocupat un càrrec o lloc públic. D’aquesta manera, vol evitar cautelarment, ex ante, un ús posterior aparent i raonablement possible de la informació, els coneixements i els contactes —adquirits durant l’etapa d’ocupació pública— de forma impròpia, això és, per tal d’afavorir interessos privats. En concret, la regulació dels conflictes d’interès arran de les activitats postcàrrec persegueix els principals objectius següents:

• Evitar que els servidors públics, durant el temps que ocupen el càrrec, resultin influïts en les seves decisions per les possibilitats eventuals d’obtenir beneficis privats en el futur, com a conseqüència de l’exercici anterior de les seves funcions públiques.
• Protegir el Govern i l’Administració pública de l’ús, per part de les persones que han ocupat càrrecs i llocs públics, d’informació adquirida durant el temps en què van prestar serveis públics, a favor d’interessos privats i en detriment de l’interès públic.

La regulació de les activitats privades postcàrrec esdevé una eina preventiva valuosa en la gestió dels conflictes d’interès potencials amb les finalitats d’eliminar l’interès que origina el risc, o bé evitar la influència de l’interès en el deure professional, per mitjà de l’establiment de prohibicions o de limitacions en l’exercici de futures activitats.

En la taula següent s’exposen, de manera comparada, les limitacions i prohibicions en l’exercici d’activitats privades posteriors al cessament o l’acabament del mandat dels alts càrrecs de la Generalitat, dels càrrecs electes i del personal directiu de l’Administració local.

Al quadre hi ha una referència (càrrecs electes i personal directiu de l’Administració local) a la Llei 5/2006 (Ley de conflictos de intereses de miembros de Gobierno y Altos cargos de la Administración General del Estado). Com es cita al llarg d’aquesta Guia i en l’Informe de referència de 2016 Llei 5/2006, del 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del govern i dels alts càrrecs de l’Administració general de l’Estat, va ser derogada per disposició derogatòria de la Llei núm. 3/2015 de 30 de març.

La LBRL remetia a l’art. 8 de la Llei 5/2006, de 10 d’abril. L’actual redacció de la DA 15a. ja remet a l’art. 15 de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat.

En primer lloc, cal referir-se a l’Oficina de Conflictes d’Interessos a la qual els alts càrrecs de l’Administració general de l’Estat han de presentar, durant els dos anys posteriors al cessament, una declaració sobre les activitats privades que es disposin a fer, abans d’iniciar-les, per tal que aquesta es pronunciï, en el termini d’un mes, sobre la compatibilitat de l’activitat.

Al seu torn, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha aprovat un codi de conducta del seu personal, en el qual s’exigeix que:

Per garantir aquests principis d’independència i objectivitat, les persones que hagin prestat serveis professionals en entitats d’un mercat o sector en el qual la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència exerceix la seva supervisió, hauran de notificar al Consell qualsevol dret o facultat, sigui quina sigui la seva denominació, reserva o recuperació de les relacions professionals anteriors, indemnitzacions, o qualssevol avantatges de contingut patrimonial. En el cas dels membres del Consell aquesta circumstància s’haurà de fer pública.

Al Regne Unit, els exministres han de sol·licitar l’opinió del Comitè Assessor de Nomenaments Empresarials (Advisory Committee on Business Appointments) sobre qualsevol càrrec que vulguin assumir en el termini dels dos anys següents a la seva desvinculació de la funció pública. El Comitè ha d’analitzar els detalls del nomenament i els contactes que l’exministre va tenir amb l’empresa que el vol contractar (o amb els seus competidors), i ha de valorar en quina mesura pot estar rebent una recompensa pels favors prestats en el passat.

A França, l’Alta Autoritat per la Transparència de la Vida Pública ha de ser consultada pels antics membres del Govern, els presidents de consells regionals, els presidents de consells departamentals, els alcaldes de municipis de més de 20.000 habitants, els presidents electes d’un establiment públic de cooperació intermunicipal, que vulguin incorporar-se al sector privat durant els tres anys posteriors al cessament del càrrec públic, per tal que aquesta estudiï el cas i emeti una resolució que en determini la compatibilitat o incompatibilitat. També pot iniciar un procediment d’ofici a través del seu president, en un termini de dos mesos comptadors des del coneixement de l’exercici d’una activitat lliberal o privada remunerada. En cas que no es respecti la resolució d’una incompatibilitat postcàrrec, l’Alta Autoritat ha de comunicar l’expedient a la justícia, fet que podria comportar la sanció penal de la conducta.

Per la seva banda, l’article 16 de l’Estatut dels funcionaris de la Unió Europea estableix que qualsevol funcionari que es proposi exercir una activitat professional, retribuïda o no, en els dos anys següents al cessament de les seves funcions ho haurà de notificar a la seva institució utilitzant un formulari específic. En el cas que aquesta activitat tingui relació amb les funcions exercides per la persona interessada durant els darrers tres anys de servei i pugui resultar incompatible amb els interessos legítims de la institució, l’autoritat facultada per efectuar els nomenaments podrà, en interès del servei, bé prohibir-li que exerceixi aquesta activitat, bé supeditar l’autorització a totes aquelles condicions que consideri pertinents.

Així mateix, l’article 17 estableix que els funcionaris s’han d’abstenir de divulgar sense autorització qualsevol informació que hagin rebut o conegut en l’exercici de les seves funcions, tret que aquesta informació s’hagi fet pública, fins i tot en el moment que es produeixi el cessament.

En relació amb els períodes d’abstenció postcàrrec, Transparència Internacional Espanya recomana establir un període d’almenys dos anys per tal de mitigar el risc de possibles conflictes d’interès. Tanmateix, en les àrees en què no es pugui preveure la durada de l’amenaça d’ús d’informació privilegiada, considera que imposar un límit de temps mínim no és la millor opció. Les restriccions haurien de tenir en compte tot el temps en què la qüestió continuï vigent i fins que l’assumpte finalitzi o es doni a conèixer al públic.

Pel que fa a l’activitat dels lobbies, Transparència Internacional, amb el suport de la Comissió Europea, ha publicat recentment un estudi comparat de dinou estats europeus, en el qual es conclou que cap dels estats avaluats disposa d’un sistema de monitoratge i aplicació efectiva de les regles sobre revolving doors, i s’assenyala que només un estat (Eslovènia) ha previst un període d’abstenció (cool-off) abans que els membres del poder legislatiu puguin fer pressió com a lobbistes sobre els seus excol·legues. Entre les recomanacions, l’informe n’inclou una relativa a la creació d’un tallafocs ètic entre els lobbistes i el sector públic, que estableix uns períodes mínims de refredament abans que els excàrrecs electes o funcionaris puguin treballar en posicions de lobby susceptibles d’originar conflictes d’interès. També recomana sotmetre a un mecanisme d’autorització prèvia, regulat per l’Oficina d’Ètica, la possibilitat que els excàrrecs facin reunions (d’àmbit nacional i subnacional).

D’acord amb les constatacions i les pràctiques de referència assenyalades, l’Oficina Antifrau formula les recomanacions següents.

• Cal que mitjançant una anàlisi de riscos dels diferents perfils i col·lectius de servidors públics es determinin:
  • els subjectes vinculats a les prohibicions o limitacions d’activitats privades postcàrrec i d’utilització o transmissió d’informació privilegiada;
  • el tipus d’activitats privades postcàrrec que s’hagin de prohibir o limitar;
  • el període general de refredament en el qual aquestes activitats privades estiguin prohibides o limitades, tot i que en determinats assumptes en què no es pugui preveure la durada del risc d’ús d’informació privilegiada, aquest període es pugui ampliar fins que l’assumpte finalitzi o es doni a conèixer al públic (per exemple, modificacions de planejaments urbanístics);
  • el tipus d’informacions que no es puguin utilitzar o transmetre després de la desvinculació de les funcions públiques.

En aquesta anàlisi de riscos caldrà tenir en compte el nivell de responsabilitat i capacitat decisòria de cada perfil o col·lectiu, com també la informació privilegiada i els contactes que puguin obtenir en l’exercici del càrrec. D’aquesta manera, cap persona que hagués exercit funcions públiques rellevants no hauria de quedar al marge d’aquest règim.

• Cal plantejar la possibilitat que un òrgan de control especialitzat vetlli pel compliment del règim de prohibicions o limitacions d’intervenir en activitats privades després del cessament o l’acabament del mandat dels servidors públics subjectes. Aquest òrgan s’hauria de pronunciar públicament sobre la compatibilitat de les activitats privades que vulguin iniciar els subjectes vinculats per les prohibicions o limitacions postcàrrec, els quals, durant el període de refredament que es determini, estarien obligats a declarar-les abans de l’inici.