- Naturalesa inherentment subjectiva de la valoració dels criteris la quantificació dels quals depèn d’un judici de valor; valoració que pot arribar a determinar la tria d’una o altra oferta com a econòmicament més avantatjosa.
- Oportunitats d’afavorir o perjudicar determinats operadors econòmics durant el procés de valoració tècnica.
Per objectivar aquell judici s’estableix l’obligació de basar-lo en criteris i regles de valoració precises fixades en els plecs, que han de permetre determinar la millor relació qualitat-preu. Per això, la probabilitat d’aquest risc queda en bona part condicionada per les decisions preses durant la preparació de la contractació (vegeu les àrees de risc 1. Impulsar i preparar contractes innecessaris o perjudicials i 2. Preparar contractes que limitin indegudament la concurrència o la lliure competència).
- No detectar els conflictes d’interès de les persones que participen en la valoració de les ofertes (risc de parcialitat) o bé tenen ascendència jeràrquica o funcional sobre les anteriors (risc de dependència).
- No detectar ofertes de suborns, demandes de comissions o altres beneficis il·legítims a canvi d’afavorir o perjudicar un licitador durant la valoració de les ofertes.
- Aplicar irregularment el procediment per valorar les ofertes o els criteris d’adjudicació i les seves regles de valoració, de forma que s’afavoreixi o perjudiqui determinats candidats o licitadors.
- Emetre judicis de valor sense les garanties d’objectivitat i imparcialitat mínimes establertes (motivació suficient i raonada de les valoracions i, en els casos previstos, emesa per un comitè d’experts adientment constituït).
- Modificar de facto els criteris d’adjudicació o les regles per valorar-los, configurant unes regles diferents de les que s’havien donat inicialment als licitadors per preparar les ofertes.
- No abstenir-se de formar part d’una mesa de contractació quan s’està en situació de conflicte d’interès.
- Intentar influir en una persona que estigui elaborant una valoració tècnica de les ofertes, per exemple, perquè no es declari deserta. Atorgar una puntuació als criteris d’adjudicació quantificables a través de judicis de valor sense motivar-la (o de forma insuficient), per negligència o per a afavorir o perjudicar un determinat licitador.
- Ponderar la puntuació entre subcriteris que no estaven ponderats al plecs.
Documents de treball núm. 3 per veure altres exemples
- «Reclutament» no meritocràtic dels empleats públics
- Manca d’inamovibilitat real dels empleats que participen en la compra pública
- Deficient gestió dels conflictes d’interès
- Manca de formació sobre l’efecte dels biaixos cognitius en la presa de decisions
- Manca de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat
- Manca de gestió de la carrera dels professionals de la compra pública
- Manca d’especialització en la normativa de contractació
- Deficient desenvolupament de les competències de compra
- Desconeixement o escàs ús d’eines de suport a la compra
- Supervisió jeràrquica deficitària
Factors relacionats amb la direcció que incideixen en tot el proveïment institucional
- Manca de visió global de les necessitats d’obres, subministraments i serveis per al mandat i consegüents disfuncions en la planificació de la contractació
- Límits incerts o confusos entre l’àmbit de decisió política i el de decisió tecnicoadministrativa
- Decisions polítiques que creen compromisos d’impossible compliment amb la normativa vigent
Factors relacionats amb la gestió professional del conjunt del proveïment institucional
- Adopció d’estratègies de proveïment que superen la capacitat de compra institucional.
- Descoordinació de les unitats o òrgans administratius que participen en la preparació, licitació o execució dels contractes
- Manca de segregació de funcions en el cicle de contractació, en particular en entitats que concentren la seva contractació en un o pocs mercats
- Manca de rotació i altres dèficits en la gestió de les relacions professionals entre personal al servei dels ens públics i contractistes
- Insuficiència d’eines organitzatives o canals de suport institucional a la compra íntegra i professional
Factors relacionats amb el control intern del proveïment
- Marge per interpretar a la baixa el nivell de subjecció institucional a la normativa de contractació
- Afebliment organitzatiu del control real de la contractació
Factors relacionats amb la gestió dels recursos humans
- Planificació o pressupost de recursos humans inadequat al perfil de compra, l’estratègia de proveïment institucional o al seu seguiment i avaluació
- Manca d’avaluació dels nivells de risc dels llocs de treball involucrats en la compra pública
- Polítiques de recursos humans que perpetuen la provisionalitat
- Designació de persones sense expertesa suficient per avaluar tècnicament les ofertes
- Manca de motivació o justificació deficient de les baixes considerades anormals
- Aplicació inadequada dels criteris d’adjudicació
- Models de comportament impropi en la cadena directiva i de comandament
- Cultures organitzatives desviades de l’ètica professional pública
- Precedents de no detecció i no sanció en la memòria organitzativa, que generen percepció d’impunitat
- Precedents de represàlies envers persones alertadores en la memòria organitzativa, que generen por
- Renúncia a comunicar internament les transgressions detectades i no tolerades
- Regles o sistemes de treball informals dins d’alguns grups que «protegeixen» d’eventuals acusacions i reforcen la percepció d’impunitat
- Dinàmiques interpersonals o grupals que reforcen les percepcions de tolerància i impunitat de les transgressions
- Manca de voluntat i compromís amb el foment de la integritat i la lluita contra la corrupció en els més alts nivells polític i de gestió de la institució
- Manca d’assignació explícita de responsabilitats sobre la integritat institucional al llarg de la cadena directiva i de comandament
- Dèficits en la determinació i definició d’integritat aplicada a les funcions i responsabilitats específiques de la institució (codis ètics, de conducta...)
- Manca d’obertura i foment del debat ètic dins la institució
- Manca de mecanismes d’orientació ètica formals i informals o dèficits en la seva gestió
- Manca de promoció de la cultura d’aixecar la veu per defensar l’interès públic i de canals adients d’alerta
- Manca d’avaluació periòdica del sistema d’integritat institucional